dilluns, 27 d’octubre de 2014

Doble moral *


– Miri senyoria, m’estan sotmetent a un linxament públic. Que es deixin estar de romanços i que reconeguin el que realment volen: enfonsar-me. I, per si encara no hagués trepitjat prou merda, fins i tot he aconseguit posar d’acord aquests ecologistes rojos i els carrinclons de la dreta més conservadora, una cosa inaudita.

» Ja que vostè m’ho demana li explicaré com se’m va acudir tot plegat. El cas és que jo tenia un gos que duia massa temps amb les hormones revolucionades. El que li calia al pobre era sexe, així de clar. I que consti que el meu diagnòstic tenia base empírica: el gos ja portava uns mesos que s’arrapava a la meva cama. Altrament, no només jo patia la seva fogositat doncs un dia, mentre el passejava, es va abraonar sobre una dona. Cal dir que la dona era un monument, amb una pitrera i uns llavis tan molsuts que no em puc arribar a imaginar un petó dels seus.

» Setmanes després em vaig fer voluntari de la gossera, si bé reconec que els meus motius no eren gaire nobles ja que, a més de passejar les gosses, també les hi presentava al meu gos per tal que intimessin. Si volien anar més enllà això ja era cosa seva; jo els deixava sols i no m’hi ficava. Malgrat tot, vaig decidir suspendre aquesta pràctica ja que no em semblava gaire ètica ni tampoc volia embrutar el nom de l’associació de voluntaris en el cas que m’enxampessin.

» I, ja se sap, una cosa porta a l’altra. El que tenia clar era que el meu gos no era l’únic amb una minsa vida sexual. Tothom assegura cuidar molt seu gos, però l’empatia brilla per la seva absència i ningú es preocupa si els gossos tasten una mica de sexe de tant en tant. Així que la idea va anar madurant de mica en mica fins que un dia m’ho vaig jugar el tot pel tot i vaig decidir obrir aquest negoci que ara alguns em volen fer tancar: La caseta blanca del gos.

» Què hi ha de dolent en tot això, senyoria? 

Conte escrit el 29 d’abril de 2007.
Revisat el 03 d’octubre de 2014.

* Aquest relat va ser l’embrió del relat posterior El millor amic.

2 comentaris:

  1. Recordo el relat llarg, aquesta és una bona idea, però ben desenvolupada guanyava força. El recordo molt filosòfic, et feia pensar sobre si realment estava tan mal fet això de proporcionar sexe als animals...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hosti, nano, que em diguin que un relat meu és filosòfic sí que no m'ho esperava!

      Elimina