dimecres, 17 d’abril de 2013

I ja en van 2


Doncs sí, avui ja fa dos anys que la nicotina i les seves males companyies no entren al meu cos, i això, un cop més, és motiu de celebració. No m’estendré gaire en aquesta entrada al blog, que tampoc és qüestió de repetir algunes coses dites anteriorment. La meva desintoxicació ja està prou relatada amb escrits als dos mesos, als vuit, als dotze i als divuit, talment com si es tractés del control pediàtric d’un nen petit. El que sí vull repetir és el meu agraïment als de casa: Cristina i Guillem, sense vosaltres això seria quimèric!

Ara el que queda per saber és si aquest any també tindré regal. L’any passat em van regalar una nit en un hotel ubicat en un paratge que em va deixar embadalit. Seran dues nits aquesta vegada? I quan porti trenta anys sense fumar, tindré el mes sencer de vacances pagat? Ja m’ho deien, ja, que deixar de fumar valia la pena ;)

En fi, que si no escric res sobre el tema fins d’aquí a un any, és que tot va bé. I, tornant als nens petits, a partir d’ara també comptarem en anys.

Comencem el número tres.

10 comentaris:

  1. això sí que és motiu de celebració. al cap i a la fi complir anys resta temps de vida, en canvi, anys sense fumar en suma.
    felicitats, doncs. i als de casa teva també.

    Óscar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben trobat això de la suma i la resta... Jo, de tu, vendria la frase als gurús que escriuen llibres sobre deixar de fumar...

      Elimina
  2. Felicitats per seguir amb la teva croada, ho estàs aconseguint. Ara, no t'acustumis als regals! El primer any devia fer gràcia, però ara ja no colarà. O sí? Bé, en tot cas ja ens ho explicaràs, però d'aquí a un any, eh, quan diguis que tot segueix bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per provar que no quedi, però no, no ha colat :(

      Elimina
  3. Ui, que ràpid passa el temps!! M'alegro que vagi passant i segueixis content de la decisió presa. També trobo maco que recordis la data i ho vagis celebrant, o si més no, recordant! És una bona cosa a fer. Jo crec que el proper regal toca quan hagin passat 10 o 15 anys, moment en el que podrem considerar els teus pulmons tant normals com els de qualsevol altre no fumador! ;) (que maja que sóc, oi?? xD)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només falten 13 anys per tenir uns pulmons en bon estat? Això ja està fet!

      Elimina
  4. Uala, quina sort! A mi cap regal!!!! Li passaré el link d'aquesta entrada a qui correspon a veure si quan faci els meus dos anys, aquest cop cau alguna cosa...
    Felicitats Maurici, fa un any i mig que et segueixo! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, això s'ha de premiar, només faltaria! Si vols ja hi parlo jo...

      Encantat de saber de tu, Núria, i, com sempre, endavant amb la lluita!

      Elimina