dimarts, 9 d’abril de 2013

Coses de parella (V). La sapiència


– Brutal, eh? Ha estat brutal! No és així, nena?

– No ha estat malament.

– Que no ha estat malament? Vinga va, suposo que ara em diràs que no t’ha agradat, oi? I jo que m’ho crec. Però si ha anat de puta mare! Que t’ho veig als ulls que t’ha encantat, i tant que sí! 

– Carai, no sabia que els meus ulls em poguessin delatar d’una manera tan clara. No m’esperava ser tan transparent, ni que tu fossis tan perspicaç.

– Ja et dic jo que sí. Els ulls ho diuen tot d’una dona. I no et pensis que el que et diré ara és per fanfarronejar, que no és el meu estil, però aquesta mirada l’he vist moltes vegades. Sé del que parlo.

– Doncs si saps tan bé del que parles, no seré jo qui et contradigui. Potser és que mai m’havia topat amb un home tan entès.

– No, dona, no, tampoc és que em consideri un gran expert en el tema, però bé, algunes coses sí que sé i les sé fer bé, com tu mateixa has comprovat, eh, punyetera?

– Tu diràs.

– Mira, potser et sorprendrà el que et diré ara, però estic convençut que en aquest mateix instant hi ha una dona, en algun lloc, que s’està masturbant o està follant pensant en mi i no pas amb el paio que té a sobre.

– Doncs si et dic la veritat, no em sorprèn gens ni mica. Ara bé, el que sí que m’intriga és com pots saber això. Estic segura que amb això sí que em sorprendràs. Au, explica-m’ho, que me’n moro de ganes.

– És ben senzill. Ja fa uns minuts que m’estan xiulant les orelles i, a la vegada... toca, toca! Torno a estar trempat com un toro! És bona aquesta, eh? 

– Boníssim.

– Però que no veus que et prenc el pèl? 

– Clar que ho veig, però també sóc conscient que d’un home com tu, una s’ho pot esperar tot.

– Ara seriosament, tots dos sabem que és una autèntica ximpleria el que acabo de dir, però bé, no m’estranyaria que hi hagués alguna ex pensant en mi mentre carda amb un altre. Que jo recordi, mai se m’ha queixat cap dona amb qui hagi fet l’amor. I no han dissimulat pas ja que, llavors, segur que ho hagués notat. Ei, què et passa, per què fas aquesta cara? Però on vas?

– No, tranquil, no és res greu, o si més no això és el que crec. Però potser hauria de pujar a veure el veí del tercer, perquè deu estar quedant-se sord per moments i, a més a més, deu tenir una trempera que no la aconseguiria ni amb una sobredosi de
viagres... 

Conte escrit el 17 de setembre de 2007.
Revisat el 19 de març de 2013.

4 comentaris:

  1. Jajajajaja m'encanta el final, em cau fatal l'home!

    Petons!

    ResponElimina
  2. Ara ja sabem per què no se li queixava ningú, tenien el cap en altres bandes...

    ResponElimina
  3. Veus aquest es el problema de parlar-ne després, que pots acabar amb decepció. Res millor que donar-te la volta i dormir :P

    ResponElimina
  4. ja ho diuen, me gusta cuando callas porque estás como ausente. o aquell altre: estás más guapo con la boquita cerrada. quién calla otorga...
    no, si està clar, però n'hi ha que no aprenen...

    ResponElimina