diumenge, 1 de gener de 2012

Els reis mags


Tot i saber que era impossible, el Toni hauria volgut que aquell dia no arribés mai. La innocència de la primera infantesa i la il·lusió d’una màgia inigualable s’havien esfumat per sempre més. Havia esperat massa a explicar-li a l’Arnau que els reis d’orient en realitat eren els pares, que aquells que veia desfilant a la cavalcada eren tres persones disfressades com a tals, que copiava d’amagat la seva carta abans de dur-la al patge, i que, quan la nit abans deia que no tenia gana, no era perquè estigués nerviós per la seva arribada, sinó perquè més tard ell soparia l’àpat que els havien deixat preparat. Havia esperat tant que al final se li van avançar de la manera més habitual: un amic de l’escola havia fet cas omís als seus pares i ho havia xerrat a uns quants companys de classe.

Ara, però, venia el pitjor. I el pitjor no era l’empipament del seu fill causat per la profunda decepció, que segur que seria passatger. Tampoc li preocupava el fet que, per despit, ho pogués xerrar al seu germà petit; l’Arnau era un tros de pa que s’avenia a escoltar quan se li parlava amb franquesa de tu a tu. Sí que l’amoïnava una mica més el fet que ja no el pogués encaminar tant en els regals que demanava, i aquest aspecte el duia a allò que de debò li feia perdre la son: com explicar-li al seu fill que, en el seu cas particular, els reis d’orient tampoc eren els pares i que els regals que rebia cada any provenien d’una organització que s’esforçava perquè cap nen es quedés sense joguines.

Conte escrit el 28 d’abril de 2011.
Revisat el 28 de desembre de 2011. 
Publicat també aquí.

8 comentaris:

  1. En realitat, l'Arnau tenia sort, per ell els Reis no eren els pares, gràcies a la voluntat de la gent, ell en podia tenir també. És com una mena de màgia també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que el dia que sigui gran i ho entengui, l'Arnau s'adonarà que sí, que ha estat de sort.

      Elimina
  2. Uhms... realment descrius una situació fràgil i complicada. Esperem que el Toni se'n surti.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fràgil, complicada i potser també real. Sort que els reis mags ho acaben arreglant tot...

      Elimina
  3. Caram! És molt bo, molt.

    Jo tot el que llegeixo m'ho imagino real... de fet, aquesta situació és absolutament real, es diguin com es diguin els protagonistes, així que -com diu la Yáiza, espero de tot cor que en Toni trobi les paraules per explicar-li a l'Arnau la situació. I tant de bo tots els Arnaus siguin nens que escoltin i entenguin quan se'ls hi parla amb franquesa.

    Ep, mentre escrivia el comentari, la imatge que tens al costat, que va canviant, m'ha distret un moment, he girat la vista i he llegit que tens un munt de premis i, fins i tot, contes publicats! Enhorabona! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les felicitacions i els elogis! Si el monitor se't posa vermell sóc jo, que no sé on posar-me ;)

      Elimina
  4. Gran tema el dels Reis, i al marge del drama que amagues darrera, ara mateix jo em pregunto si fem bé d'alimentar aquesta mentida als nens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, mentida, però i la il·lusió? És impagable, això!

      Elimina