divendres, 20 de gener de 2012

La portera del president


Una de les moltes desavinences que hi va haver entre el senyor Núñez i el senyor Cruyff, quan el primer era president del Barça i el segon n’era l’entrenador, va ser l’episodi gairebé còmic conegut com la portera del Núñez. A grans trets, quan el senyor Cruyff va demanar que li portessin un parell de jugadors pels que se n’exigia un quantitat força elevada pel traspàs, el president va respondre que, a aquell preu, fins i tot la seva portera sabria fitxar (això no treu, però, que tant abans de Cruyff –cas Maradona–, com després –cas Ronaldo–, el senyor Núñez trenqués barreres a l’hora de contractar jugadors).

En el context actual de crisi en la que aquest país està immers, les primeres mesures que han pres els governs, sigui el de Madrid com el de la Generalitat de Catalunya, han estat dràstiques: retallar un cop més el sou als funcionariat, apujar impostos a les classes treballadores, impulsar el copagament sanitari (i presentar-lo amb un sinònim grotesc), retallar prestacions socials a tort i a dret, aturar inversions clau en infraestructures, imposar preus abusius al transport públic, entre d’altres. D’idees imaginatives, o bé no se’n tenen (i això, desgraciadament, ja no sorprèn en un país on la innovació fa riure), o, si algun dia les arriben a tenir, potser ens farien tremolar a tots.

En tot cas, no és desenraonat pensar que les respectives porteres de cada president ho haurien fet igual o probablement millor, ja que, si més no, elles segur que fan bé la seva feina (això, o van al carrer), cosa que els altres encara han de demostrar (mentre cobren un bon sou i dietes). 

Text escrit el 17 de gener de 2012.

2 comentaris:

  1. Em sembla que a tots, porteres i no porteres, se'ns acudeixen idees millors que les de retallar a tort i a dret sous i llibertats, que aquesta és una altra. Fins i tot un curt de gambals s'adonaria que si baixen el sou als funcionaris i la major part de la gent el té congelat, i al mateix temps pugen el transport, la benzina també ho fa, i tot tira cap a la privatització, alguna cosa no quadrarà en el capitalisme. Si la roda ha de girar, millor que ens posin facilitats per gastar els diners que tenim, que no ens obliguin a guardar sota una rajola la misèria que ens queda a final de mes.

    ResponElimina
  2. No et falta raó, no. A mi no se m'acudeixen solucions enginyoses per la crisi, en realitat. Suposo que per això no em dedico ni a política, ni a economia! =P

    ResponElimina