dijous, 17 de maig de 2012

Tot s'hi val


M’he assabentat d’una notícia que, d’entrada, s’ha de prendre en consideració per la transcendència que pot tenir pel futur de Catalunya. Resulta que un potentat nord-americà, resident a Nevada, està pensant en invertir una fortuna d’autèntic escàndol al nostre país i això, en els temps que corren i amb l’atur que no para de créixer a les llistes de les OTG, és un tren que no es pot deixar escapar així com així. Els càlculs d’aquest inversor parlen d’un mínim de dos centenars de milers de llocs de treball i d’un impacte econòmic sense precedents al territori. Per aquest motiu és comprensible que demani flexibilitat al govern en les legislacions fiscal, laboral i ambiental, i també que se li ofereixin altres facilitats (terrenys, accessos viaris, transport, etc.) per a l’establiment de la franquícia al nostre país. Com a exemple del que ha aconseguit el seu imperi empresarial, l’inversor mostra el que ja ha aixecat a la Xina i a Singapur, i, s’ha de reconèixer, un es queda amb els ulls oberts com dues taronges.

L’inversor, que es dedica al ram de la fusteria de primera qualitat, ha trobat en el Parc Natural del Montseny un autèntic paradís per al seu negoci. Assegura que en pocs indrets del món hi ha un arbrat de tan alta qualitat i en tanta quantitat; els faigs, els roures, les alzines, els pins, els castanyers i totes les altres espècies dels boscos del Montseny l’han deixat ben captivat. Com a prova de la seva emprenedoria, l’inversor ha promès iniciar el projecte tan bon punt el govern hagi satisfet les seves primeres necessitats. I com a mostra de la integració del seu negoci en el territori, un cop s’hagin talat tots els boscos pensa culminar el projecte edificant-hi un centre de convencions amb fusta autòctona i un espai museístic on s’hi mostrin rèpliques a escala natural de l’antiga fauna i flora.

El govern, per la seva banda, veu amb molt bons ulls aquesta inversió. Rectifica lleugerament a la baixa la xifra de llocs de feina que es podrien arribar a crear (suprimeix un zero a la dreta), però, així i tot, considera que oportunitats com aquesta només passen una vegada a la vida i que o bé s’agafen al vol o bé es perden per sempre més. Al capdavall, el projecte es durà a terme sí o sí, sigui aquí o en algun altre indret i, tant per tant, millor tenir-lo ben a prop i aprofitar el cop de sort. També entén que hi haurà certa controvèrsia entre part de la població per la pèrdua d’un espai verd protegit i que, fins i tot, s’organitzarà alguna mena d’oposició contra el projecte, però assegura que els beneficis a curt termini superaran amb escreix qualsevol possible inconvenient que pugui sorgir en el futur.

Finalment, el govern afegeix que si es donés el cas que per impossibilitat legal no es pogués realitzar el projecte al massís del Montseny, l’inversor podria disposar d’altres alternatives com són el Montnegre, el Corredor, les Guilleries, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, etc. Com és natural, també estan disponibles per a futures ampliacions del negoci.

I és que, després de tot, es tracta de saber vendre el país.

Text escrit el 16 de maig de 2012.

El podeu llegir també aquí.

4 comentaris:

  1. Oferir com a sol·lució la tala dels arbres per evitar així els incendis va ser una idea originària d'en Bush (fill), si mal no recordo.

    En el món al revés (que és un llibre que un dia escriuré, o espero que tu escriguis ;-D) a algun altre il·luminat se li pot acudir també manifestar que si ets un científic cal marxar del país (fins i tot a servir cafès en un bar londinenc) i així no haver de preocupar-se, momentàniament, pel problema de l'I+D. D'altres podrien suggerir discretament que actualment la longevitat de la població és motiu de preocupació, doncs no es podran pagar les pensions.I en consonància, d'altres pensen que és millor que els que no tenen diners (ja siguin habitants d'aquí o d'allà)entrin en situacions irreversibles de salut (que de ben segur que no afectaran a la resta de població!). En aquest món, es veu que també fomenten la dificultat a arribar al coneixement (des de l'etapa dels 0 a la universitària), l'ús de terminologia ambigua i confosa a l'hora de transmetre informació, i el tenir a les persones en un estat d'ansietat i desconfiança que, en alguns casos, s'ha traduit en fins i tot suicidis. I tot, segueix el mateix patró en aquest món del revés de novel·la: si hi ha alguna cosa que et molesta (sigui arbres, científics,vells, malalts,persones amb ànsies de coneixement i amb futur, etc.) l'elimines i santes pasqües (efectivament, tot s'hi val!). El que em pregunto jo és què els molesta exactament als governants del país que esmentes en el teu escrit?

    ResponElimina
  2. no, jo no crec que els molesti res, és més aviat una ambició, una mena de bulímia nerviosa per engrossir els seus comptes corrents a Suïssa, allà on mai talaran els arbres. El que sí els molesta és que la gent protesti, vagi a manifestacions o voti equivocadament a un altre partit. O escriguin post com aquest i comentaris com aquests. De fet, amb la seva majoria absoluta (falsa, qui va guanyar les eleccions va ser la indignada abstenció) ja estan preparant una llei per fer criminals als que es queixen. Qualsevol dia et denuncien, Maurici. Tot plegat això s’assembla cada cop més a una novel•la d’Orwell.

    ResponElimina
  3. Fa temps que els polítics, potser no tots però un munt, s'abaixen els pantalons literalment davant els anomenats mercats ....es vendran el país i a nosaltres com a esclaus si volen...

    ResponElimina
  4. És bastant trist, tot plegat. I a sobre representa que això es democràtic... Per estirar-se dels cabells.

    ResponElimina