dimarts, 15 de maig de 2012

El revòlver (IV)


Entrenament
Arribat el moment, no volia fallar. Va col·locar una bala de fogueig a la recambra i es va disparar al cap.


El bolxevic
A la pregunta del capità de per què disparava a l’aire, el soldat li va respondre que volia matar Déu.


L’invent del segle
Quan se’n van adonar ja era massa tard. Els havien estafat amb bales bumerang.


Error tipogràfic
El ministre d’interior va evitar la presó adduint que, on deia que s’havien de disparar bales, hi havia de dir boles.


Deformació professional
Abans que l’atracador li disparés, el joier es va preguntar si la bala predestinada seria daurada i lluent.


Estimar la feina
Tot i ser habitual, encara s’emocionava amb el ritual de fer-li un petó a la bala abans d’acabar amb l’objectiu.

3 comentaris:

  1. Ja és curiositat que ens haguem decidit per aquest mateix tema pel posts d'aquests dies. Però els teus microrelats són molt més enginyosos que el meu al·legat anti-armes.

    ResponElimina
  2. Cal anar amb molt de compte perquè ja se sap que les armes les carrega el diable i les dispara un idiota (i mai se sap qui dels dos és més perillós).

    PS: potser he repetit comentari perquè el primer ha desaparegut. El blogger no ens ho posa fàcil als wordpressians :-(

    ResponElimina
  3. Jo també he entrat pensant en el post que va fer ahir en XeXu. Molt xules, les sis bales d'avui. El revòlver anava ben carregat.

    (Montser, això que et passa és una senyal del cel perquè facis bondat i et passis a blogger! =P)

    ResponElimina