dimarts, 17 d’abril del 2012

Número 1

Sense que serveixi de precedent, aquesta entrada al blog me la dedico a mi mateix. No té pretensions literàries, ni tampoc vol reflectir opinions de cap mena. De fet, gairebé es podria dir que és una entrada avorrida i anodina, que no aporta res interessant al blog (considerant, és clar, que les més de cent vint entrades anteriors hagin atret l’interès d’algú). Però, per a mi, és una entrada de rang superior, d’una transcendència cabdal i que, ara fa un any, segurament l’hauria qualificat de propera al miracle. Avui, 17 d’abril de 2012, fa tres-cents seixanta-sis dies que no fumo! (Sí, té pebrots que hagi hagut d’esperar un dia més per assolir la fita).

N’hi ha que potser pensaran que exagero al celebrar-ho amb tant d’entusiasme. Al cap i a la fi, de gent que deixa de fumar en trobarem a carretades: a alguns els costa més i a d’altres menys, n’hi ha que necessiten parlar-ne sovint com si fos part de la teràpia (aixeco el dit) i d’altres prefereixen portar-ho en silenci i que ningú els recordi el seu procés de deshabituació. Ara, però, a mi tot això m’és ben igual: el 17 d’abril és un dia que queda marcat al meu calendari i, com a tal, cada any penso celebrar-ne l’aniversari amb els de casa que, després de tot, han estat els meus dos grans suports.

Moltes gràcies Cristina i moltes gràcies Guillem, i també vull expressar un agraïment sincer a tota la resta que, en un moment o altre, de manera conscient o sense saber-ho, m’heu ajudat a tirar endavant. I, per acabar, permeteu-me que, en un moment de màxima intimitat i sense que ningú em miri, em faci un petó a la mà i me l’estampi a la galta.

Comencem el número dos.

Text escrit el 17 d'abril de 2012.

10 comentaris:

  1. Moltes, mooltes felicitats! Els reptes amb un mateix són els que donen més satisfaccions i clar que sí, hem de celebrar-los, ben celebrats! ;-D

    ResponElimina
  2. Un post avorrit? Avorrit era fumar, home! Enhorabona i moltíssimes felicitats!!!! Només espero una cosa... tornar a llegir un altre post igual, d'aquí a un any, i amb un 2 sobre la magdalena!

    Endavant Maurici!

    ResponElimina
  3. Els millors aniversaris són aquells que conmemoren esdeveniments que podem recordar per l'esforç que hi hem posat o l'alegria que ens han proporcionat. al cap i a la fi la data de naixement és força atzarosa i no en tenim record.
    M'uneixo a les felicitacions. Per molts anys!!!!

    ResponElimina
  4. Moltíssimes felicitats, doncs! T'has guanyat el meu més sincer aplaudiment! Ara, hi ha una cosa que no estic d'acord: ho has posat com si fos fàcil (hi ha molta gent que ho deixa), i no ho és pas. Per això el meu aplaudiment encara és més gran. No és que hagi fumat, que no he fumat en la meva vida, però la meva parella ara fa gairebé dos anys que va deixar-ho i també li va costar.

    Ara, alerta! No baixis la guardia!

    ResponElimina
  5. Doncs avui, sense que serveixi de precedent, em posaré seriós per fer-te un comentari.

    En primer lloc, moltes felicitats. Això va per barris però a la majoria els costa molt deixar de fumar. I gairebé tothom hi veu molts avantatges quan ho han deixat.

    Ara bé, per alguna estranya raó, com diu el Jordi, no són pocs els que hi recauen. Així que alerta amb el típic "si només és una cigarreta, no em farà mal...".

    Si em permets em posaré malenconiós i t'explicaré una batalleta sobre per què jo no fumo. A 8è d'EGB al meu tutor li va donar un infart i el metge, suposo que basant-se en criteris destinats a voler salvar-li la vida, li va dir que deixés de fumar. L'home ho va deixar, espantat per veure la mort molt de prop. Bé, doncs al cap d'un parell d'anys vaig tornar per l'escola i vaig veure que el tio... tornava a fumar! Després d'haver estat a punt de morir, va recaure! Allò em va fer entendre que la nicotina era una droga molt i molt dura i que més valia mantenir-se'n allunyat.

    Bé, perdó per la batalleta, era només un parèntesi. Ho prometo. Felicitats i segueix endavant!

    ResponElimina
  6. No és gens menyspreable això que expliques i et mereixes la felicitació, nosaltres ens marquem els períodes de temps que són importants i, sens dubte, un any sense fum no ha de ser poca cosa si hi has estat habituat. Així que felicitats i molts ànims perquè d'aquí a 365 dies (aquest cop sí) puguis celebrar el segon aniversari.

    ResponElimina
  7. Les meves més sinceres felicitacions, molt sentides i compartides.
    És un èxit només teu, amb ajuda i suport, per sort, però teu.
    Ets un crack. ;)

    ResponElimina
  8. Moltes i sinceres felicitats. Pocs reptes costen tant d'aconseguir i, alhora, s'ho mereixen tant.
    Espero trobar-me una magdalena amb un 2 en l'entrada del 17 d’abril de 2013.

    ResponElimina
  9. No és per menys, Maurici! Enhorabona!! I sí, a seguir amb el 2n... ;)

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies a tots pels ànims! I moltes gràcies especialment a la persona que també està ben a prop d'arribar a l'any sense tabac! Ja saps que costa ( i molt), però val la pena!

    ResponElimina