Un pare responsable (III). Descans matern

Si l’admiració que sempre havia tingut pel sexe femení havia crescut sense pausa durant els mesos d’embaràs, després d’haver assistit al part es va convertir gairebé en veneració. Ara, mentre mirava com el seu fill s’arrapava amb delit al pit de la seva dona, ell pensava que potser la naturalesa no era tan sàvia com s’assegurava; al capdavall, eren elles qui havien de dur la criatura durant nou mesos i, un cop havia nascut, alimentar-la cada dos per tres. Sense cap mena de dubte, el repartiment de tasques entre ambdós sexes no havia estat gens equilibrat.

Fou per això que, des de ben al principi, ell va decidir que s’encarregaria de totes les tasques domèstiques de la casa i de qualsevol altre imprevist que pogués sorgir. A més a més, volia exercir de totes totes el seu nou rol de pare i, per això, es va responsabilitzar de la tasca d’allitar el seu fill cada nit. Però amb el que no comptava era que el nen també exigís el pit per adormir-se, tot i que amb prou feines el feia servir primer com a xumet i després com a coixí. No s’ho va pensar dues vegades: un cop degudament esterilitzada, reutilitzaria la nina inflable que li havien regalat pel seu comiat de solter.

Microrelat escrit el 24 de novembre de 2011.