Entre alguns dels tòpics que es senten dir sobre els clàssics és que, pel fet de ser-ho, són avorrits, complicats de llegir i que no perden mai vigència. Podríem anomenar un munt d’escriptors clàssics que trenquen amb la primera premissa i, amb tota seguretat, Dickens n’és un d’ells. Algú que va publicar les seves novel·les per entregues, generant expectatives setmana rere setmana, no pot ser avorrit.
Quant a la dificultat de lectura, si algun lector troba complicat llegir Dickens (com Dumas, Victor Hugo, etc.) és que o bé no ha l’ha llegit mai o potser és que ha agafat el llibre del revés.
I pel que fa al tercer (allò de que els clàssics no caduquen mai i que sempre estan d’actualitat), amb Dickens, encara que escrigui sobre l’Anglaterra del segle XIX, aquest fet és incontestable. I és que com, sinó, es podrien viure aquests Temps difícils sense tenir amagades en algun racó Grans esperances?
Feliç any Dickens a tothom!
Nota: aquest escrit forma part de la iniciativa sorgida al Blog de l’Assumpta arran de la celebració de l’any Dickens, en el que es commemora el 200è aniversari del naixement de Charles Dickens.
Text escrit el 15 de gener de 2012
Doncs tu ho has dit, ni avorrit ni difícil de llegir! Aquesta és la meva impressió del primer contacte dickensià que he tingut amb Oliver Twist arrel de la proposta de l'Assumpta.
ResponEliminaPossiblement no és el seu llibre més lluït, però sí que me n'han quedat ganes d'aprendre'n més... i això, ja és molt!
Moltíssimes gràcies per participar!! :-))
ResponEliminaEstic absolutament d'acord amb tu :-) Aquella forma de publicar les obres, per "fascicles" que diríem avui, portava com a resultat que, si a la gent no li hagués agradat, no n'haurien comprat més. Però resulta que "enganxava".
Fa tres anys jo només coneixia l'autor per alguna adaptació seva en llibres per a principiants d'anglès i alguna sèrie de televisió. Ara el considero el meu escriptor preferit! ;-))
Els clàssics com dius no són ni avorrits ni difícils! What the dickens!( què dimonis!)
ResponElimina