Fa tots els possibles per mantenir-los oberts –es pessiga la cuixa, s’estira el pèls del braç, s’asseu amb l’esquena ben recta–, però no pot evitar que els ulls se li tanquin lentament. Les jornades maratonianes de feina i posterior classe prepart a final de setmana el deixen exhaust però, malgrat tot, es força a anar-hi; no vol que hi hagi diferències entre els seus fills. Quan un fil de bava és a punt de caure-li damunt la camisa, un cop de colze de la seva dona el desperta.
– Lluís, per favor, comporta’t! –li diu gairebé xiuxiuejant però alhora amb energia–. I eixuga’t!
– Perdona, perdona –s’excusa–. No tornarà a passar. Però és que no m’esperava que fos tan dur tot plegat.
– I això que no ets tu qui porta el nen tot el dia a sobre. Quines penques que tens...
La llevadora s’atura i se’ls mira un moment, però quan veu que callen, continua amb les seves explicacions:
– Com us estava dient, no tingueu cap dubte que la llet materna és la millor alimentació que li podeu donar al vostre fill. Compte, que no dic que les llets artificials siguin dolentes, però cap com la vostra tindrà la composició i els nutrients més indicats pel nadó. Si voleu donar el pit, heu d’estar ben convençudes perquè segur que trobareu el típic familiar setciències que us dirà que potser no teniu prou llet per alimentar-lo.
– Això és fals –l’interromp el Lluís–. Bé, pot haver-hi alguna dona que tingui alguna patologia determinada que li impedeixi donar el pit com seria desitjable, però en general totes les dones tenen llet. Tot és qüestió de la posició del nen a l’hora de mamar.
– Carai –diu la llevadora, sorpresa–, veig que estàs molt ben documentat. Doncs sí, el que acaba de dir el company és del tot cert. La posició del nen és bàsica –afegeix dirigint-se a la resta de la classe.
El Lluís mira de reüll a la seva dona i veu que esbossa un somriure de satisfacció. Saber que està orgullosa d’ell l’infla com un globus. Mentrestant, la llevadora continua parlant del tema en qüestió:
– A més a més de la posició, l’altre punt clau i importantíssim en l’alletament és la succió del nen...
– ...que –la torna a tallar el Lluís, segur de sí mateix– no només es tracta que el nadó tingui el mugró dins la boca, sinó que també hi ha d’entrar part de l’arèola, oi?
– Efectivament –li respon la llevadora, una mica molesta–. Escolta, tu deus haver llegit molt sobre el tema, oi?
No, gens ni mica –respon el Lluís–, però és que resulta que els dilluns vaig a unes altres classes prepart, i allà anem una sessió més avançats.
– Lluís, per favor, comporta’t! –li diu gairebé xiuxiuejant però alhora amb energia–. I eixuga’t!
– Perdona, perdona –s’excusa–. No tornarà a passar. Però és que no m’esperava que fos tan dur tot plegat.
– I això que no ets tu qui porta el nen tot el dia a sobre. Quines penques que tens...
La llevadora s’atura i se’ls mira un moment, però quan veu que callen, continua amb les seves explicacions:
– Com us estava dient, no tingueu cap dubte que la llet materna és la millor alimentació que li podeu donar al vostre fill. Compte, que no dic que les llets artificials siguin dolentes, però cap com la vostra tindrà la composició i els nutrients més indicats pel nadó. Si voleu donar el pit, heu d’estar ben convençudes perquè segur que trobareu el típic familiar setciències que us dirà que potser no teniu prou llet per alimentar-lo.
– Això és fals –l’interromp el Lluís–. Bé, pot haver-hi alguna dona que tingui alguna patologia determinada que li impedeixi donar el pit com seria desitjable, però en general totes les dones tenen llet. Tot és qüestió de la posició del nen a l’hora de mamar.
– Carai –diu la llevadora, sorpresa–, veig que estàs molt ben documentat. Doncs sí, el que acaba de dir el company és del tot cert. La posició del nen és bàsica –afegeix dirigint-se a la resta de la classe.
El Lluís mira de reüll a la seva dona i veu que esbossa un somriure de satisfacció. Saber que està orgullosa d’ell l’infla com un globus. Mentrestant, la llevadora continua parlant del tema en qüestió:
– A més a més de la posició, l’altre punt clau i importantíssim en l’alletament és la succió del nen...
– ...que –la torna a tallar el Lluís, segur de sí mateix– no només es tracta que el nadó tingui el mugró dins la boca, sinó que també hi ha d’entrar part de l’arèola, oi?
– Efectivament –li respon la llevadora, una mica molesta–. Escolta, tu deus haver llegit molt sobre el tema, oi?
No, gens ni mica –respon el Lluís–, però és que resulta que els dilluns vaig a unes altres classes prepart, i allà anem una sessió més avançats.
Text escrit el 29 de juliol de 2011.
Mmm... unes altres classes pre-part... aquest home, a part de ser un impertinent, és una mica tarambana, no?
ResponEliminaQuè passa, que esperen bessonada i s'han apuntat a un curs per cada una de les criatures? ;)
ResponEliminaAi, ai... aquests homes! =)
No m'estranya que vagi tan cansat...
ResponEliminaBen embarassat que està! això és vocació de pare!
ResponElimina