dilluns, 27 d’abril de 2015

El dit a la nafra (IV). Poder

La lliçó que les joventuts del partit havien rebut del president era d’aquelles que quedaven gravades al cervell per a tota la vida: les lleis les redactem nosaltres perquè la resta dels mortals les compleixin; que nosaltres ens les passem per l’entrecuix quan ens convingui és la màxima expressió del poder. 

Microrelat escrit el 5 de novembre de 2014.

2 comentaris:

  1. Tan exagerat, i tan real alhora. Per què em venen alguns partits al cap quan llegeixo això? I per què el meu no em ve? Potser és que hi ha altres maneres de fer les coses? O que en realitat no s'ensenya enlloc, però acaba passant quan agafes la cadira? Ja no sé res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que jo recordi, el teu partit (que sovint també ha estat el meu) només l'han pogut involucrar en un cas de contraban de tabac procedent d'Andorra i en el que l'únic beneficiat era el contrabandista. Així doncs, jo gairebé posaria la mà al foc que aquest partit està ben net. I dic gairebé perquè és impossible controlar totes les pomes del cistell i trobar-ne una de ben amagada que està lleugerament podrida.

      Pel que fa a "ja no sé res", no pateixis, ja ho deia Sòcrates! Suposo que primer de tot es tracta d'actuar amb honestedat i coherència i, sobretot, poder dormir amb la consciència tranquil·la.

      I, per acabar, només vull destacar que no deixa de ser curiós que un microrelat tan curt generi comentaris més llargs que el propi conte ;)

      Elimina