dilluns, 4 de maig del 2015

Els petits canvis són poderosos. El gra de sorra (I). Tipus de lletra més ecològics


Una de les prediccions que es feien a mitjans de la dècada dels anys 90 del segle passat era que, amb les noves tecnologies informàtiques, els volums d’impressió disminuirien de manera dràstica. Com tantes altres previsions, aquesta tampoc s’ha complert; no cal ni esmentar xifres ja que tan sols donant un tomb per qualsevol centre de treball on es realitzin tasques d’oficina, es fa evident que les papereres i destructores de paper s’omplen en un tres i no res poc temps després d’haver-les buidat.

A la ingent quantitat de paper que es gasta, cal afegir-hi el tòner (o tinta, depenent de la impressora que tinguem) que es necessita per tal de plasmar en paper allò que tenim en pantalla. En aquest punt és on rau, en el cas d’imprimir textos, la importància del tipus de lletra que s’utilitzi, i això està molt ben explicat en l'escrit d'aquest blog. A tall de resum explica que, segons en quin tipus de lletra estigui escrit un document, s'utilitzarà més o menys tòner, cosa que, al capdavall, representa un impacte ecològic. L'escrit parla de la font Ecofont i també de l'estalvi que representa la font Century Gothic, segons la Universitat de Wisconsin.

Us adjunto una petita taula que compara les fonts Ecofont, Century Gothic i les que crec que són les cinc fonts més utilitzades. Partint d'aquest conte, escrit en Arial 12 a doble espai, aquesta taula mesura les pàgines que ocuparia cada font amb mides 11 i 12. En cap cas mesura el tòner imprès.

Font
Mida
Pàgines
Arial
12
5
11
4 i 4 línies
Calibri
12
4 i 3/4
11
4 i 4 línies
Century Gothic
12
5 i 3/4
11
4 i 3/4
Ecofont
12
5 i 1/2
11
4 i 3/4
Tahoma
12
5 i 1/4
11
4 i 1/2
Times New Roman
12
4 i 1/2
11
3 i 3/4
Verdana
12
5 i 3/4
11
5 i dos línies

Un servidor ja fa temps que utilitza Ecofont quan cal imprimir textos per després llegir-los, si bé torno a Arial quan cal presentar el text a algun lloc. En canvi, després de provar diverses vegades la font Century Gothic, l’he descartada perquè no hi ha hagut manera d’acostumar-m’hi. Com sempre tot és qüestió de gustos i, evidentment, de poder triar entre diverses opcions; Ecofont n’és una més.

Text escrit el 20 de març de 2015.

6 comentaris:

  1. A casa meva sempre he sigut tan mandrós que mai he canviat la Times New Roman que ve per defecte. O era l'Arial?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són les fonts clàssiques, però deu ser que van molt bé si les fa servir la majoria, oi?

      Elimina
  2. Doncs a mi m'has donat una alegria, perquè utilitzo la Century Gothic (10) gairebé pertot. Un cop acostumada, m'agrada força, i descobrir que és la de menys impacte en quant a consum de tòner, és un valor afegit; per contra he de dir que ocupa una mica més que l'Arial, però no sé si és una diferència significativa (si vull reduir paper, normalment opto per reduir font)

    ResponElimina
  3. No és mala recomanació, el que passa és que tu mateix ho dius, quan hem de presentar coses a algú, que és sovint, acabem a l'Arial, que és la més seriosa, així que nosaltres mateixos ens posem pals a les rodes. Miraré de tenir-ho en compte quan imprimeixi coses per mi, gràcies pel consell, són d'aquells coses en les que no pensem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que sigui només per a esborranys ja és un pas i menys tòner gastat!

      Elimina