dilluns, 26 de maig de 2014

Estenedors


Al pati interior de casa hi donen, si els números no em fallen, vuitanta pisos de vuit finques diferents. És un pati ample on hi cau un bon sol durant el matí, fet que ens permet tenir llum natural durant unes quantes hores al dia (i força calor a l’estiu, tot cal dir-ho). Si el temps acompanya, la roba queda eixuta en un tres i no res; a l’hivern potser li cal més estona, però res que pugui justificar la compra d’una assecadora. 

La finestra de la cuina dóna a aquest pati. La gran majoria de veïns tenen els vidres amb aigües, mentre que nosaltres els tenim transparents del tot (si volem més discreció o més ombra, baixem la persiana alacantina i llestos). Això em permet d'observar el pati i les teulades d’enfront durant el curt esmorzar a base de llet i cereals que prenc de peu abans d’anar a treballar. Així, per exemple, fa uns anys vaig tenir la sort de veure dia rere dia com creixien dos pollets de gavina de la teulada del davant, i això que costava de veure’ls perquè el plomatge es camuflava molt bé amb el color de les teules desgastades.

Però, a banda de les qüestions ornitològiques, el que em distreu de debò és observar (o xafardejar, si ho preferiu, no hi tinc cap inconvenient) els estenedors del veïnat. Gràcies a ells es poden intuir algunes coses, i no només pel tipus de roba que hi penja, sinó també per com està estesa: sempre n’hi ha de barruts i poc respectuosos que estenen els llençols per les puntes sense tenir en compte que tapen la llum del veí de sota. Només donant un cop d’ull als estenedors es pot saber si aquell té fills, si allà hi viu algú que treballa a Parcs i jardins o d’escombriaire, o si en el pis de més enllà, i aquí és on volia arribar, tenen un noi que juga a bàsquet. Com és fàcil de suposar, sé que practica aquest esport perquè cada dos per tres hi ha una samarreta estesa. El que ho fa interessant i em dibuixa un somriure a la cara és que avui la seva samarreta m’ha fet saber que el noi deu tenir talent. Ha canviat d’equip: de jugar al SESE, equip de Nou Barris prou conegut en les categories inferiors del bàsquet català, ha passat a fer-ho a La Penya, i això ja té una certa entitat.

Estimat veí, siguis qui siguis i tot i no saber la cara que fas, moltes felicitats! I també et desitjo molts èxits, menys quan juguis contra el Barça, que quedi clar.

Text escrit el 14 de febrer de 2014.

6 comentaris:

  1. Vaig a felicitar a la meua veïna, he vist en el seu estenedor unes calces molt, molt boniques.

    ResponElimina
  2. Ets molt observador, i el teu veí està evolucionant. Està bé que paris esment als èxits del veïnat, les nostres felicitacions al xaval. Però al que realment hauràs de felicitar és al veí solter quan vegis que estén calcetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un altre amb les calces! Carai tu, què us passa avui? ;)

      Elimina
  3. Ostres, des del meu balcó també es veuen els estenedors dels veïns i, més d'un cop, observar la roba estesa m'ha entretingut d'allò més adjudicant-los-hi una vida que potser s'allunya força de la realitat. La temptació, però, és indefugible. Ara potser, a més d'observar, escriuré un relat. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps prou bé que la dèria s'alimenta de qualsevol font, estenedors inclosos!

      Elimina