Molts pares, tant els que no agafaven mai un llibre com els lletraferits més voraços, li asseguraven que el millor que podia fer era no llegir cap llibre sobre criança. Ell en dubtava d’aquest consell ja que, al capdavall, si en els llibres hi ha el coneixement, no entenia perquè en aquest tema havia de ser diferent. Finalment, va obviar tothom i va llegir tot el que li va semblar.
Mai es va penedir de la seva decisió. La seva concepció de criança va fer un gir de cent vuitanta graus i per sort, deia, ho havia fet a temps. I convençut de que alguns autors traduïts a nombroses llengües només aconseguien fer patir pares i fills d’arreu del món, va pensar que tard o d’hora algú els hauria de dur al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg.
Mai es va penedir de la seva decisió. La seva concepció de criança va fer un gir de cent vuitanta graus i per sort, deia, ho havia fet a temps. I convençut de que alguns autors traduïts a nombroses llengües només aconseguien fer patir pares i fills d’arreu del món, va pensar que tard o d’hora algú els hauria de dur al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg.
Microrelat escrit el 23 de febrer de 2014.
sota pena de tenir una escola bressol...
ResponEliminaMassa poc...
EliminaSuposo que, arribat el moment, no podré evitar-ho, però així a priori renego totalment de la gent que s'enriqueix venent llibres perquè criïs canalla a la seva manera. Prefereixo trobar la meva pròpia.
ResponEliminaAquest "Suposo que, arribat el moment, no podré evitar-ho" pot tenir molta força... ;)
Elimina