Coses de parella. Els malentesos

Lletra de la cançó: Armando Manzanero

Cómo te abrazaré, cuánto te besaré

No te m’enganxis tant, si us plau. I no, no vull que em facis cap petó, només faltaria. Jo t’ajudaré en el que calgui i més, però sempre fins a un límit; no em demanis coses que ni puc ni et vull oferir. Quants cops t’he dit aquesta nit que tu i jo només som amics? Fa un munt d’anys que en som i mai (ho has entès bé?), mai, podrem ser res més que amics. I segur que tu penses el mateix, però sembla que avui estàs una mica (o bastant) tocat i dius coses de les que demà te’n penediràs amb tota seguretat.

Podem anar de vacances plegats i sortir junts de festa, com aquesta nit. Em pots explicar els teus maldecaps sempre que vulguis i jo t’escoltaré. Fins i tot, si de debò necessitessis una abraçada que et reconfortés, te la faria, no ho dubtis pas. Però res més, mai de la vida anirem més enllà, que et quedi ben clar. És que és impossible!

Mis más ardientes anhelos en ti realizaré

I què més? Mira xaval, calma’t una miqueta i posa’t un dels glaçons del teu whisky amb cola als ous; a veure si així la sang torna al lloc d’on no hauria hagut de baixar. És que no em vull ni imaginar quines deuen ser les teves fantasies sexuals però, sortit com vas darrerament, amb mi evidentment no hi comptis. Els meus gustos no han canviat i pots pujar-hi de peus que no canviaran. I tu, tot i els encants que deus tenir i que potser algunes incautes aprecien, no ets el meu tipus.

No veus que tal i com t’estàs comportant aquesta nit pots enviar la nostra amistat a fer punyetes? Sí, ja sé que no ho vols, però podries posar una miqueta de la teva part i estalviar-te les estupideses sentimentals pujades de to amb que m’estàs obsequiant. Serà millor que te les guardis per quan trobis la noia adequada, d’acord? Segur que llavors et faran més servei que no pas ara. Pesat, que ets un pesat!

Te morderé los labios, me llenaré de ti

Para, para, para! Collons! No te’m tornis a acostar o et clavo una cossa als pebrots i et deixo tirat aquí al mig del carrer; no em vulguis posar a prova, que hi tens molt a perdre, la carrera de pare per començar. Si tan cremat vas, potser que deixis de sortir de festa durant unes setmanes i amb la pasta estalviada et subvenciones una nit de luxúria. I no et preocupis, que no et jutjaré pas per això.

És que ja n’hi ha prou! No sé per què m’entesto a ajudar-te si després l’única cosa que en trec és haver de vigilar la teva fogositat banyada en alcohol. Qui avisa no és traïdor: aquest és l’últim cop que t’aguanto així; a la propera et llenço pel balcó.

Voy a apagar la luz para pensar en ti

Gràcies a Déu! Per fi la lucidesa ha aconseguit obrir un forat dins del teu maltractat cervell i ha tret el caparró per deixar-se veure. És la millor idea que has tingut en tota la nit: apagar el llum d’una punyetera vegada i anar a dormir. I estigues tranquil, que tampoc crec que et costi gaire, per molt que pensis en mi (que no recordes que sóc el teu amic? O és que demà haurem de parlar del teu armari?), en la teva ex o en ta mare si et dóna la gana.

Au, fica’t al llit i si has de vomitar procura fer-ho al vàter, sense oblidar-te de tirar la cadena després. Perquè si demà m’aixeco i el pis fot tuf a vomitada, la ressaca que tindràs serà un bàlsam pel teu cap en comparació amb el fotimer de calbots que et cauran, t’ho juro. Però com vaig poder ser tan idiota d’avenir-me a compartir pis amb un amic que no aconsegueix oblidar la seva ex per moltes borratxeres que agafi? I ara que no estàs en condicions de raonar gaire, et diré una cosa: era una imbècil!

Conte escrit el 9 de desembre de 2006.

Revisat el 21 de gener de 2014.