Sabia que tard o d’hora arribaria aquest dia. Va suposar que, fins aquell moment, el professor d’història ho hauria interpretat com la rebequeria d’un adolescent encisat per la radicalitat dels moviments antisistema. Però després de la reiteració en la mateixa línia de pensament en tots i cadascun dels exàmens, el professor es va adonar que allà hi havia quelcom més profund que calia comentar amb els pares del noi.
A la reunió, el pare va anar directe al gra: ell era el responsable absolut d’aquell afer, i qui havia inculcat al seu fill que els períodes de la història que sempre s’havien venut com a sinònims de grandesa –segles d’or, èpoques imperials, conquestes i batalles èpiques, entre d’altres–, en realitat havien significat la mort i la destrucció de molts altres pobles.
A la reunió, el pare va anar directe al gra: ell era el responsable absolut d’aquell afer, i qui havia inculcat al seu fill que els períodes de la història que sempre s’havien venut com a sinònims de grandesa –segles d’or, èpoques imperials, conquestes i batalles èpiques, entre d’altres–, en realitat havien significat la mort i la destrucció de molts altres pobles.
Microrelat escrit el 13 de juny de 2013.
Es tracta de la cara B de tot gran esdeveniment. Si la busques sempre hi és, perquè alguns triomfin molt sempre n'hi ha d'altres que ho passaran molt malament.
ResponEliminaUn pare que fa la seva feina, bé! I així el fill podrà escollir el propi punt de vista (sembla que ja ho ha fet) Molt bo!
ResponElimina