– Mira, jo sempre he estat un paio molt passional i romàntic. Sí, sí, t’ho dic seriosament i no em fa cap vergonya admetre-ho, a diferència de tants i tants homes que volen fer-se els durs i després resulta que són autèntiques ovelletes en la intimitat de la parella. Encara et diré més, estic convençut que les persones de la meva espècie podem patir de mala manera per qüestions amoroses, però també posaria la mà al foc que en podem arribar a gaudir com ningú. Malgrat això, del transcurs dels anys i de l’acumulació dels malaurats desenganys se n’aprèn molt, de grat o per força, i això a un li va cuirassant la pell i, per què no dir-ho, també una mica l’ànima; jo no en sóc pas una excepció. Recordo que abans, quan era jovenet i ben ingenu, era d’aquells que s’enamorava a primera vista i que ràpidament ja es muntava una pel·lícula meravellosa tot fantasiejant una vida idíl·lica amb la noia que m’acabava de robar el cor. No havia passat ni mig minut d’haver vist la noia en qüestió que ja no me la treia del cap. Com et deus poder imaginar, m’he endut unes quantes clatellades sentimentals durant la meva vida, algunes de ben fortes i d’altres no tant; era l’inconvenient de tenir el cap ple de pardals. Però un es fa gran, el seu caràcter va madurant i cada dia que passa veu més clar allò que desitja. El fet d’haver-te conegut m’ha produït unes sensacions que feia temps que no sentia dins meu, un no-sé-què al meu cor que m’ha dut a recordar la meves èpoques de joventut. No obstant això, he lluitat per mantenir el control dels meus impulsos, i jo diria que amb prou èxit. He anat sospesant la situació, agafant-me el tema amb calma. El meu desig era saber més de tu: com ets, els teus interessos i els teus anhels a la vida. Compte, que tampoc voldria que ara et pensessis que t’he estat posant a prova tot aquest temps, però convindràs amb mi que dels errors del passat se n’ha d’aprendre, ni que sigui una mica, per tal que no es repeteixin. I ara crec fermament que et puc dir, amb prou elements de judici i després que els meus sentiments cap a tu hagin crescut progressivament durant aquests cinc minuts llargs que fa que et conec, que estic profundament enamorat de tu. Ja només em resta saber si tu també sents algun sentiment especial per mi...
– La veritat és que és molt afalagador per part teva, t’ho dic sincerament. Jo també sóc de les que analitza les situacions detalladament, si bé em prenc una mica més de temps que no pas tu. Potser el que per a tu són minuts, per mi són anys. Entens el que vull dir?
– Sí... clar... ho comprenc perfectament...
– Gràcies. La manera com t’ho has pres em demostra que ets un bon home amb un gran cor. Ha estat un plaer haver-te conegut. A reveure.
– Espera! Espera un moment, si us plau. Si no vaig errat la nostra relació queda només supeditada a una qüestió temporal, no? Interpreto que volies dir que si estem junts durant els propers cinc anys, t’acabaràs enamorant de mi? És això, oi? No te’n penediràs, serà fantàstic! Oh, no saps quant t’estimo...
Conte escrit el 25 d’octubre de 2006.
Revisat el 30 d’agost de 2013.
Aquesta dona fugirà tan ràpidament... ha d'espantar que et diguin això en 5 minuts...
ResponElimina