Havia esmorzat i dinat el mateix menú dels darrers cinc dies: pa amb confitura. Era tot el que li quedava al rebost després de passar dues setmanes sense sortir de casa. Avui no soparia, però l’endemà hauria de baixar al carrer i comprar algunes coses. Es va acostar a la finestra i, entre les cortines, va buscar l’home que l’havia estat seguint els darrers quinze dies. Palplantat a la seva cantonada habitual, l’home del frac fumava un cigarret.
La crisi econòmica, les negatives de crèdit dels bancs i la manca d’inversors agosarats li havien enfonsat un negoci rere un altre, fins arribar a la ruïna total amb el tancament de la fàbrica de confitures de fruites tropicals provinents de cultius ecològics. Poc temps després es va adonar que el seguia l’home del frac. Fos qui fos qui s’entestés a cobrar, ho tenia magre: amb prou feines li quedaven mil euros que, per precaució, havia retirat del banc abans de la fallida final.
El seu cap no parava de donar voltes i més voltes sobre com podria esquivar l’home del frac. Pensava assegut, caminant pel passadís, estirat al llit, dret de cara a la paret, però no va trobar la solució fins que es va adonar que donava voltes i més voltes a la taula del menjador.
L’endemà, cap a les deu del matí, va sortir de casa caminant enèrgicament. No obstant això, i tal i com s’esperava, l’home del frac estava en forma i no tenia cap problema per seguir-lo. Finalment va arribar al seu destí, una sastreria, d’on va sortir al cap de deu minuts vestit amb un frac. Es va dirigir a la plaça més propera i va començar a donar voltes i més voltes a la gran font ornamental que hi havia al mig.
Conte escrit el 8 de setembre de 2010.
Revisat el 2 de gener de 2013
Li acabes de donar la solució a Rajoy, a Mas i a tota la colla de lladres, dic, administradors, tresorers, etc. Convertint-nos en Suïssa. Fem-nos un paradís fiscal. No cal que evadim impostos, aquí podeu robar sense haver de declarar.
ResponEliminaDéu meu, la ficció comença a semblar-se massa a la realitat...