dissabte, 13 d’agost del 2011

Res personal, són els negocis

No picaven. Malgrat les seves absurdes i inútils pregàries a vés a saber quina verge, els peixos no es deixaven entabanar. Vaig deixar enfonsar dissimuladament la meva canya a l’aigua i, acte seguit, vaig treure la pistola de sota l’aixella. El tenia davant meu, oferint-me el seu clatell nu, incapaç de sospitar que li quedaven pocs segons per morir. L’últim any, la seva vida havia anat indissolublement lligada a la de la seva mare; feia dos mesos, per tant, que vivia de propina.

Va sonar com una semicorxera, que és com sempre sonen els trets quan només se’n dispara un: ràpids i secs, seguits d’un silenci buit a l’espai que fa esfereir fins i tot als que hi estem avesats. Tal i com m’havien ordenat, vaig desfer-me del cos allà mateix; la versió dels fets seria que s’havia ofegat al desequilibrar-se la barca i que el llac se l’havia empassat sense deixar-ne rastre.


Vaig netejar els pocs esquitxos de sang que hi havia a la barca i, per tal d’enllestir-ho ràpid, vaig llençar la sàssola a l’aigua, ja que també s’havia tacat. Volia marxar d’allà ben de pressa, doncs un no-sé-què dins el meu estómac m’empenyia gairebé a la fugida del lloc de l’execució. Al capdavall, matar un amic mai m’ha estat fàcil. Malgrat tot, no sé si van ser les presses o els nervis, però el cas és que vaig trigar més del compte; el maleït motor de la barca es resistí uns minuts a engegar-se.


Quan arribava a l’embarcador vaig veure en Michael, dret i encarat al llac, darrere l’àmplia galeria de finestrals opacs del menjador. A contrallum semblava un clixé fotogràfic. No seria fins anys més tard que m’adonaria que l’autèntica fotografia d’aquell dia la tindria gravada per sempre al seu cervell, una fotografia on hi apareixia la meva mà sostenint una pistola i que, per ordre seva, matava el seu germà. 


No hi havia res personal, eren els negocis, Fredo.

Conte escrit el 27 de febrer de 2007.
Relat finalista del Repte 214, el tema del qual era La màfia.
Revisat el 10 d’agost de 2011.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada