dilluns, 29 d’agost del 2011

Frau públic


Una de les notícies de les que més s’ha parlat durant els mesos d’estiu ha estat la del cobrament de la renda mínima d’inserció (PIRMI) mitjançant xec bancari. El govern de la Generalitat ho ha justificat adduint que es tractava d’una mesura per lluitar contra el frau, que podria arribar al 25%, mentre que entitats socials calculen que deu estar sobre el 2-5%. Sigui un 2 o un 25%, és de calaix que cal lluitar contra el frau ja que, al capdavall, els diners públics són els que s’han de gestionar amb més cura. D’altra banda, però, seria desitjable que aquest ímpetu antifrau es traslladés a totes les esferes començant, com és de sentit comú, per aquelles menys vulnerables i que, alhora, estafen més diners a l’erari públic. A més a més, una actuació en aquest sentit probablement seria doblement efectiva: si una persona que percep la PIRMI sense ser-ne mereixedor veu com s’actua contra els poderosos, s’ho pensarà dues vegades abans de defraudar l’Estat. En canvi, els acabalats que estafen hisenda es deuen fer un fart de riure quan comproven que només es persegueix els més dèbils i ells gaudeixen d’una impunitat que sembla eterna.

Queda clar, per tant, que el primer frau públic el fan les administracions públiques, que traeixen la confiança que se’ls ha atorgat per mitjà del sufragi. En lloc de gestionar amb equitat i justícia els diners públics, actuen sempre contra els mateixos col·lectius i de manera gairebé autoritària i poruga.

Text escrit el 22 d’agost de 2011.

4 comentaris:

  1. Tanmateix, continuen governant sempre els mateixos. O serà que no importa qui governi?
    Potser el frau, l'autoritarisme, el menyspreu als ciutadans en general i als electors en particular, és un tret diferencial del fet de governar. Sempre és més fàcil actuar contra els més febles.

    ResponElimina
  2. A mi m'envien cartes amb acús de rebut en què m'embarguen 0,01€. Hem d'estalviar, i ells malgasten diners amb cartes absurdes? Ai... em vaig a prendre una til·la. O un whiski, ara no n'estic segura...

    ResponElimina
  3. Sense haver llegit tot el teu bloc, ja et tinc una gran enveja: contes publicats, guanyador de premis de narrativa... Allò que hagués volgut jo per a mi però que no he lluitat mai per aconseguir. Així que t'envejo i t'admiro.
    Em subscric, per seguir-te i llegir-te. Per comentar les teves entrades, com aquesta, en què em moro de ganes de dir la meva, però ho deixo per un altre dia. Vaig arribar aquí buscant experiències no fumadores i, em penso, que m'hi quedaré per altres més motius.
    Una nova seguidora!

    ResponElimina
  4. Certament, qui té diners i la fa grossa, sovint no va a la presó, o hi va poc. I qui roba un pernil perquè no té ni un ral, no surt de la garjola.

    Jeremias Soler (nuesaliteraria.blogspot.com)

    ResponElimina