divendres, 5 de novembre del 2010

Sant tornem-hi!

Sap què li dic? Doncs que se’n pot anar a la merda, tant vostè com aquests àngels tan cursis que l’envolten. Foteu el camp d’aquí, ocellots! A veure si hi ha sort i se us cruspeix la serp que va entabanar la pobra Eva! I vostè no cal que posi aquesta cara de mala llet, amb aquesta mena de làser que espurneja dels seus ulls, que per emprenyat ja ho estic jo. I, a sobre, té els pebrots de rebre la gent amb un petó de benvinguda, per després endinyar-los una cossa al cul i desentendre-se’n absolutament. Qui el va parir!

Tota la vida creient en Déu, en vostè (no sé per què encara el tracto amb tanta educació, quan no és res més que un pòtol!), i quan per fi em deslliuro de la meva existència terrenal i vaig content cap a una vida eterna i plena de la força de la joventut, va i em trobo amb aquesta mala passada. Però vostè... però tu creus que hem patit fam, misèria, guerres, injustícies i altres desgràcies per no res? Calla! Que et veig a venir i ja sé el que diràs: que també hem passat moments feliços, oi? Però no serà gràcies a tu, gandul! Que ens ho hem treballat, amb la suor del nostre front. I esborra aquest somriure de la cara! Potser és una frase teva, però segur que no l’has practicada mai. Ah, sí, perdona, que vas treballar durant sis dies, ja fa no sé quant temps; només sis dies per construir el món... ja té nassos la cosa.

Si estem aquí és perquè ens ho mereixem. Ja no tenim ni volem futur; ens hem guanyat viure el present etern. Però tu ens vols fotre i ens dius que no hi ha places lliures i que ens envies de nou cap avall, a reencarnar-nos. Sant tornem-hi, que no ha estat res! Això sí, escolta’m bé: a tu no te la puc fotre, però si em trobo amb un segon fill teu, seré jo mateix qui li reblarà els claus! En pots estar ben segur.

Conte escrit el 27 de maig de 2007.
Relat finalista del Repte 239, el tema del qual era Una mirada cap al futur.
Revisat el 5 de novembre de 2010.

1 comentari:

  1. Oh,sr. Capdet! És un honor immerescut que s'haja arribat fins aquest humil 'blocPARTICIPACIONAIRE' amb tants renglons curts, vosté que no és cap aficcionat ni 'partidaire'...!!!

    Bo. El relat, curt per a la història que conta. I molt al teu aire! Ja l'havia llegit al lloc pertanyent (fòrum d'RC, al seu temps). M'agradà.

    Au, res més. Ah, sí: SALUT I REBOLICA!

    ResponElimina