Ens trobem en una plaça gran d’una ciutat que està a la fase 2 (pots ajudar-te dels apunts si necessites refrescar què es pot fer i què no en aquesta fase). En aquesta plaça hi ha nombroses terrasses de bars; algunes respecten les distàncies entre les taules però d’altres no. També hi ha un munt de bancs amb grups de gent de totes les edats que, en general, respecten poc la distància de seguretat i molts van sense mascareta. A un extrem de la plaça hi ha un grup de joves jugant un partit de futbol. A més a més, hi ha tres zones infantils degudament precintades però, en canvi, hi ha una tirolina a la que algú li ha arrencat les cintes de precinte de la guàrdia urbana i en la que hi juguen diversos nens.
Arriba un cotxe de la guàrdia urbana. La patrulla inspecciona tota la plaça i decideix actuar davant les infraccions.
Subratlla les respostes correctes:
- Tanquen els bars que no respecten la distància mínima de seguretat entre taules.
- Adverteixen els ciutadans asseguts als bancs que no hi poden ser i que, si us plau, tothom es posi la mascareta.
- Criden l’atenció dels joves que juguen a futbol, recordant-los que això no està permès.
- Cap de les anteriors.
- Precinten la tirolina i deixen els nens sense l’únic joc que els queda al parc.
Comentari final: la protesta a la plaça es limita a la cridòria tímida d’una taula de terrassa formada per tres joves i als xiulets d’un transeünt amb mascareta posada (sense por a ser descobert).
La primera segur que no. Al meu carrer hi ha molts bars i restaurants amb terrasses que envaeixen les voreres i el pas de vianants descaradament. Aquests dies estan desbordades i no es mantenen les distàncies. De tant en tant passen cotxes de la Guàrdia Urbana de Barcelona i dels Mossos i no ho veuen.
ResponEliminaÉs el que tu dius: NO ho veuen...
EliminaLes coses que encara no es poden fer, i no parlo de grans concerts o estadis plens de gent, són completament absurdes. El dia 1 que es va dir 'avui ja es podràs sortir una horeta a fer això o a fer això altre', la pandèmia ja s'havia acabat, en l'imaginari col·lectiu. Només entenem que ens diguin 'o et quedes a casa o un franctirador et dispararà'. Aquell ja llunyà dia 1 molta gent va començar a fer el que li sortia de les gònades, i cada dia més gent, perquè no serem els ximples que ens quedem a casa mentre els altres fan trampes. De fet, la gent ja feia trampes per anar a comprar i passejar el gos. O arriba ja el meteorit, o me'n vaig a buscar-lo.
ResponEliminaHi ha racons d'esperança i tranquil·litat: ahir mateix els nens es van banyar a un riu de la regió sanitària! I sols, estàvem sols! No hi diguis a ningú...
Elimina