dimecres, 17 de juny de 2020

Una combinació infal·lible

El mediador, després d’haver superat pels pèls una malaltia vírica durant la darrera pandèmia, havia actualitzat algunes de les seves tàctiques de resolució de conflictes. Si alguna cosa li havia ensenyat el flirteig que la mort havia tingut amb ell als peus del seu llit d’hospital era que la vida són quatre dies. 

Quan li van demanar si podia conduir la mediació en un conflicte enquistat durant segles va posar una sola condició: no hi hauria cap reunió en edificis oficials per molta història acumulada que tinguessin, ni tampoc en cap indret simbòlic per cap de les dues parts. Aquella negociació començaria a la terrassa d’un bar d’un barri obrer amb el menú més adequat per a l’ocasió: truita de patates amb pa amb tomàquet o un bon pa amb tomàquet acompanyat de truita de patates; tant hi feia l’ordre.

Conte escrit el 17 de juny de 2020.

4 comentaris:

  1. Amb un bon pa amb tomàquet no hi ha cap negociació que no pugui arribar a bon port.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Oi que sí? És lo puto crack, el pa amb tomàquet!

      Suprimeix
  2. El pa amb tomàquet amb oli d'Ulldemolins.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No he tastat mai oli d'Ulldemolins, però sí el del Masroig! Tinc arrels prioratines!

      Suprimeix