No tot és negatiu

No, no tot és negatiu en el món de la banca. Per no ficar-me perillosament en un jardí, parlaré de la banca d’aquí, no perquè en tingui un especial coneixement, però, com a mínim, sí que hi tinc certa proximitat. O potser podríem dir que no es d’aquí sinó més aviat d’allà, que tot depèn de fins on ens arribem a identificar a nivell territorial. En tot cas, el Banc d’Alacant i el ValènciaBank eren ben propers fins no fa gaire. Suposo que van decidir marxar per no rebre garrotades (com les que sí que van rebre molts dels seus clients), en el que alguns (dos ja són plural) deurien trobar un acte de responsabilitat i valentia.

No és hora de retreure decisions difícils perquè, com he dit en començar, no tot és negatiu. Però alguns (i aquí diria que són força més que dos) podrien dir que aquests dos bancs tenen poca sensibilitat social i que, com tot banc, pensen abans en els bitllets que en les persones. Tot això ho fa pensar quan parlem del tema dels desnonaments tant pel que fa al valencià com a l’alacantí.

Però havia dit que no volia ficar-me en un jardí, i si m’he decidit a escriure aquest text és perquè jo sí que crec que la banca fa coses bones per a la societat, si més no pel que fa a les dues entitats citades. Clar que, per ser més concís, hauré d’abandonar el plural i limitar-me al singular, però això no li treu pas cap mèrit perquè es tracta d’una aportació que fa anys i panys que dura, i de la que jo n’he quedat ben satisfet quan me n’he servit. Ara és un moment d’aquests.

Permeteu-me, doncs, que enceti un nou paràgraf perquè s’ho mereix: no hi ha millors bolígrafs que els dels bancs de València i Alacant! Són bolígrafs duradors, fins i suaus, i és un gran plaer escriure amb ells. Em van de meravella per fer la llista de la compra i anotar recordatoris en forma de gargots inintel·ligibles. Espero, de debò, que en això no afluixin mai i segueixin oferint aquest gran servei a tota la ciutadania.

Text escrit el 24 de maig de 2020.