dijous, 8 de març de 2018

La llei del més fort (o un matí de dissabte al pati d'una escola)

Aquesta història comença un divendres amb l’intercanvi de missatges de dos pares els fills grans dels quals (els anomenarem A i B) van a primer de primària. Queden l’endemà a les 10 del matí en una de les escoles que obre el seu pati els matins de dissabte. Tots dos arriben puntuals i comencen a jugar a futbol en una de les porteries de futbol sala del pati.

Al cap d’una estona i a poc a poc arriben nens més grans, i es posen a jugar a l’altra porteria. Una mica més tard ja són uns quants més, acompanyats d’un pare, i decideixen ocupar les dues porteries perquè volen jugar un partit. Els diuen a A i B que poden jugar amb ells, però ells els responen que no, que han quedat per jugar ells dos i que estan en aquella porteria. Saben que, jugant amb nens més grans i per molt que els assegurin el contrari, la tocaran més aviat poc; a més a més, alguns ja deuen anar a l’institut i xuten molt fort, al seu parer. Els grans els diuen que són més i que necessiten les dues porteries, així que ocupen la dels petits sense contemplacions.

El pare d’A entra en escena i argumenta que, per molt que siguin més, els petits també tenen dret a jugar en una de les porteries; ells poden ocupar l’altra i tots en paus. El pare d’un dels nens grans insisteix que poden jugar amb ells, fent cas omís als arguments dels petits. El pare de B els diu que poden muntar-se una porteria amb dos piles de pneumàtics, dos jerseis o amb el que sigui, com s’ha fet tota la vida. Li responen que han vingut a jugar amb porteries de veritat. Per tal d’evitar mals majors, els pares d’A i B decideixen que, tot i la injustícia (i així ho senten A i B), és millor anar a una altra banda del pati.

El pitjor però, encara ha d’arribar. Intervé la monitora responsable del pati i, en lloc d’intentar arbitrar el conflicte, es posiciona clarament a favor dels nens grans amb el mateix argument: que són més i que els petits poden jugar amb ells, perquè, com podem veure, hi ha altres nens petits que també hi juguen. Els pares d’A i B mostren el seu malestar, però ho deixen córrer al cap de poc temps perquè s’adonen que és com picar ferro fred.

En resum, si matines per aconseguir una porteria, després te la poden treure sense problemes una majoria que no ha fet cap esforç per aconseguir-la més enllà d’ajuntar-se uns quants i imposar-se per pura testosterona. Ni repartir-se les porteries ni buscar alternatives, arriben i imposen la seva llei. Això sí, molt amablement et deixen l’opció de jugar amb ells. O ho agafes o ho deixes.

Encara més tard arriben nois més grans que s’afegeixen al partit. Xuten tan fort que els més petits prefereixen deixar aquell partit. Què fa llavors el pare del que hem parlat abans? Munta una porteria amb pneumàtics.

Poc abans de marxar el pare de B li pregunta a la monitora què passaria si ara arribessin una dotzena de nois que volguessin jugar a bàsquet (la pista comparteix porteries i cistelles, en forma de creu). Es veurien obligats els del futbol a deixar-los jugar perquè són majoria? Resposta: podrien jugar només amb una cistella. El pare de B està a punt de replicar però ho deixa estar perquè veu que raonar amb aquella monitora és inútil.

Tornant cap a casa, el pare de B li diu al seu fill que si alguna vegada li passa el mateix però amb els papers intercanviats, que recordi aquell dia que la llei del més fort el va fer fora de la porteria. Potser així, trencant aquesta llei, hi haurà més respecte per les minories i els més dèbils.

Text escrit el 7 de març de 2017.

2 comentaris:

  1. Però B és molt probable que acabi fent el mateix, si li passa quan té l'edat d'aquesta gent que li va prendre la porteria. Això sí, potser quan sigui més gran sí que sabrà ser més salomònic i no desafavorir els més febles. Com a lliçó està bé. La pràctica d'un pati d'escola és una altra. Si la lliçó l'hagués rebut la monitora de petita, potser el conflicte s'hauria resolt d'una altra manera i tots haguessin après alguna cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És probable que sí, que faci el mateix, però com a mínim que prengui consciència, tant amb la situació passada com amb les que segurament viurà més endavant...

      Elimina