dissabte, 12 de març del 2016

El dit a la nafra (X). Cames i ajudeu-me

Els seus companys l’havien advertit que no aixequés la llebre. Ell, però, creia que la veritat i la història s’havien de saber. No va dubtar ni un segon a divulgar que s’havien trobat diversos pergamins a Grècia on es demostrava que Filípides havia errat el camí i havia recorregut molt més tros del necessari i que, per tant, caldria invalidar totes les marques establertes en totes i cadascuna de les maratons corregudes fins a l’actualitat. L’endemà tenia una gernació de corredors davant la porta de casa seva amb cara de pocs amics. 

Microrelat escrit el 10 de febrer de 2016.

2 comentaris:

  1. Un bon dia per treure a la llum aquest relat. Ara tots els matats de la marató d'aquest any ja saben que no acabaran la cursa! Espero que no sàpiguen on vius.

    ResponElimina