dijous, 3 de setembre de 2015

Converses inigualables (IX). Quatre taronges

Esmorzant mare, pare i fill gran:
– Bla bla bla, bla bla bla bla bla.
– Bla bla.
– Bla?
– Bla bla bla bla bla, blaaaaa!
– Bla, bla bla? 
– Bla.
– Bla bla bla bla bla, bla bla bla.
– I jo corria perquè la policia em perseguia! –va dir el fill.
Quatre ulls com quatre taronges.

Conversa (de la que només recordo la darrera frase, com és fàcil d’entendre) mantinguda el 2 de setembre de 2015.

2 comentaris:

  1. Ostres, doncs l'efecte era més gran si haguéssiu estat parlant així amb 'blas' de conya, i de sobte salta en Guillem i deixa anar la frase, com si hagués entès la conversa dels 'blas' a la perfecció. Al principi pensava que havia anat així la cosa, i ho trobava realment còmic.

    ResponElimina