El que acabava de sentir l’havia deixat sorprès i astorat. De debò que als tres anys els nens ja tenien aquesta consciència del temps? No, no podia ser, però eren tantes coses les que no podien ser i que havien estat, que no gosaria posar la mà al foc. El més probable, però, és que hagués repetit les paraules que havia sentit alguna vegada, com tantes altres vegades. Com podia ser, sinó, que després d’avisar el seu fill que era hora d’anar a la banyera, li hagués respost dient “un minut i anem, d’acord, papa?”.
Fos com fos, estava decidit a aprofitar l’oportunitat, però quan li va tornar a dir que ja tocava anar cap a la banyera, el nen va contestar: “no, el minut encara no ha començat”.
Microrelat escrit el 29 d’octubre de 2014.
És que el nen ho tenia molt estudiat això. Ha demanat un minut, però no ha dit quin!
ResponEliminaMolt ben vist això. Havia de ser aquell minut exacte, no pas cap altre!
EliminaHahaha! Em sembla que ho aplicaré un minut d'aquests...
ResponEliminaÉs una eina molt útil això de disposar del minut que més et plagui, eh?
Elimina