dilluns, 7 de juliol del 2014

Un pare responsable (XX). La inseguretat (I)

Pel que havia escoltat en converses amb amics i familiars i pel que havia llegit en diferents llibres, sabia que la paternitat li generaria dubtes de tota mena. Alguns eren de caire eminentment pràctic i de solució quasi immediata (el bodi es corda per davant o per darrere?), però d’altres tenien una transcendència cabdal que sovint li feien trontollar conviccions i maneres de fer adquirides al llarg de la seva vida.

En els moments en què es sentia més desorientat aplicava el remei pal·liatiu que tant bon servei li feia: anava al parc. Després d’observar alguns pares i mares tornava a casa més calmat i creient que, tot i que amb entrebancs, pujava el seu fill com calia. 

Microrelat escrit el 19 de maig de 2014.

2 comentaris:

  1. Molt encertat el relat i el títol. La inseguretat ens fa confiar poc amb nosaltres, però si ens fixem en els altres veiem que no fan pas tan bé les coses com ens pensem.

    ResponElimina