Pel que havia escoltat en converses amb amics i familiars i pel que havia llegit en diferents llibres, sabia que la paternitat li generaria dubtes de tota mena. Alguns eren de caire eminentment pràctic i de solució quasi immediata (el bodi es corda per davant o per darrere?), però d’altres tenien una transcendència cabdal que sovint li feien trontollar conviccions i maneres de fer adquirides al llarg de la seva vida.
En els moments en què es sentia més desorientat aplicava el remei pal·liatiu que tant bon servei li feia: anava al parc. Després d’observar alguns pares i mares tornava a casa més calmat i creient que, tot i que amb entrebancs, pujava el seu fill com calia.
En els moments en què es sentia més desorientat aplicava el remei pal·liatiu que tant bon servei li feia: anava al parc. Després d’observar alguns pares i mares tornava a casa més calmat i creient que, tot i que amb entrebancs, pujava el seu fill com calia.
Microrelat escrit el 19 de maig de 2014.
Molt encertat el relat i el títol. La inseguretat ens fa confiar poc amb nosaltres, però si ens fixem en els altres veiem que no fan pas tan bé les coses com ens pensem.
ResponEliminaEs veuen tantes animalades...
Elimina