dilluns, 18 de novembre de 2013

Un pare responsable (XVI). Uniformitat

La reunió de l’associació de mares i pares d’alumnes es desenvolupava com ell ja havia intuït abans de començar, si bé no com hauria desitjat. L’únic punt de l’ordre del dia tractava sobre si a partir d’aquell curs els nens haurien d’anar a l’escola en uniforme o continuar sense portar-ne com fins aleshores. Per una majoria bastant ampla s’havia decidit que sí, que això ajudaria a promoure la igualtat entre alumnes, que mitigaria l’obsessió dels nens per les marques i que facilitaria molt la vida a l’hora de vestir-los pel matí.

Tot i que el primer que li hauria agradat dir era que els uniformes eren cosa de l’exèrcit i l’església, va optar per ser pràctic i proposar que, per donar exemple, fóra bo que els pares també vestissin sense lluir marques i, sobretot, portessin els nens a l’escola a peu o en transport públic. 

Microrelat escrit el 30 de setembre de 2013.

6 comentaris:

  1. Aquest debat em sembla tan absurd... la solució és bona, però els que no atenen a raons no crec que l'entenguin tampoc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'esperança, sempre ens queda l'esperança...

      Elimina
  2. Es comença per vestir tots igual i s'acaba per pensar tots igual...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fer un resum d'un microrelat ja té mèrit, eh?

      Elimina
  3. No veig cap mal en dur uniformes a l'escola.

    ResponElimina