dimarts, 4 de desembre del 2012

Un pare responsable (XI). Ser conseqüent

Un dels principis que considerava fonamental i que volia transmetre al seu fill era que en aquesta vida s’ha de ser recte i just, i que no es pot actuar segons la rauxa del moment sense assumir-ne després les conseqüències. De fet, aquesta era la paraula clau: conseqüent; conseqüent en la manera de fer i conseqüent en la manera de pensar. I, per descomptat, calia predicar amb l’exemple si es volia assolir l’èxit.

El dia abans havien tingut convidats a dinar i, quan el seu fill va saltar de la cadira per anar a jugar, ell li va demanar que s’estigués a taula fins que s’haguessin acabat els postres. Ara els papers havien canviat, i per això estava esperant que el nen s’acabés un plat de cigrons que s’eternitzava des de feia més de dues hores.

Microrelat escrit el 23 d’octubre de 2012.

2 comentaris:

  1. Que difícil és donar exemple, eh? O potser és que no cal anar tan lluny.

    ResponElimina
  2. El ser conseqüent no ens pot fer perdre el sentit comú! ;) Però suposo que trobar el punt mig és un art difícil de dominar.

    ResponElimina