dilluns, 24 de desembre de 2012

Coses de parella (II). Els fonaments


– T’ho dic de debò, creu-me, no saps com t’arribo a agrair que ho entenguis. No m’ha estat gens fàcil plantejar-te la situació però em semblava absolutament necessari fer-ho. Després d’haver passat per tantes males experiències amb diferents homes, ara vaig amb peus de plom. Ja t’he dit que m’agrades, que et trobo atractiu, interessant i, pel que et conec fins ara, crec que ets un bon home. Però com que m’he equivocat tantes vegades com cops m’he enamorat, he d’estar molt però que molt segura per tirar endavant una relació. Si a tu et sembla bé ens podem anar veient de tant en tant, com amics, per prendre un cafè, una cerveseta o fins i tot, si vols, podem anar a sopar plegats. I si veiem que la cosa va funcionant, que estem bé un amb l’altre, que ens complementem i que ens enriquim mútuament, doncs perfecte, sensacional. Però vull anar a poc a poc, sense presses i, a la vegada, sense pauses, doncs si no hi ha continuïtat tampoc arribarem enlloc, si és que hi hem d’arribar. Així, amb tranquil·litat i uns bons fonaments, la nostra relació es podrà anar solidificant i això és una garantia, no total però si bona, que més endavant ens puguem decidir d’anar a viure junts i vés a saber si casar-nos i tenir fills i tot. Però de moment ens ho prenem amb calma, d’acord? No sé, si tens alguna cosa a dir, alguna cosa que et preocupi, el que sigui, saps que pots confiar en mi, oi? Perquè, al cap i a la fi, aquesta és la base de tot: la confiança. Sense confiança i complicitat no hi ha parella que duri dos dies. Potser també tu tens alguns dubtes o alguna qüestió que et neguiteja i no saps com dir-m’ho. Jo et vull animar a que m’ho expliquis, si és el que desitges, naturalment; no vull forçar cap situació que et pugui molestar. Però saps tan bé com jo, que si ens obrim un a l’altre, si ens expliquem les coses amb sinceritat i procurem ser recíprocament empàtics, podem ajudar-nos i fer grans coses junts. És tan important parlar com saber escoltar i tinc la sensació que fa massa estona que parlo i que tens ganes de fer-me saber alguna cosa. Oi que sí? Oi que no m’equivoco? Ja m’ho semblava a mi. Au, digues, sense por, sense vergonya. Per mi també és molt important sentir dins meu que tu et refies de mi. Em fa sentir bé com a persona i segurament a tu et traurà un pes de sobre. T’escolto.

– Bé, sí, hi ha una cosa que et volia comentar. Tot i l’entrenament continu per totes les cases de putes de la rodalia, no hi ha manera, no n’aprenc. Sento dir-t’ho així però jo també vull ser sincer amb tu. El cas és que follo fatal.

Conte escrit el 29 d’abril de 2006.
Revisat el 4 de desembre de 2012.

3 comentaris:

  1. un final que fa somriure si més no.....et desitjo unes bones festes Maurici!

    ResponElimina
  2. Una mica tòpic això que la dona doni mil i una voltes a les coses i que l'home vagi de cara a barraca pensant només en una cosa. Ens ho prenem a conya, però no sempre és així. Ara, que els homes som més simples, això em sembla una evidència...

    ResponElimina
  3. PAM! Hahahaha! Déu ni do.... I aviam quina dona salta dient que el sexe no és tan important... mentida! Per això penso que la dona del teu diàleg s'equivoca... més val anar coneixent a la parella al mateix temps a dins i a fora del llit, que les complicitats s'han de teixir a tot arreu per igual! =P

    ResponElimina