dimarts, 6 de novembre de 2012

Eleccions presidencials americanes

Sóc plenament conscient de la importància, injusta per a la resta del món, de les eleccions presidencials nord-americanes. Les coses són així i seguiran igual durant un temps difícil de predir. És lògic, per tant, que se’ns informi diàriament de l’evolució de les campanyes dels dos candidats. No obstant, alguns mitjans de comunicació es passen de rosca i fan el ridícul explicant-nos que si l’equip de futbol americà de Washington guanya o perd el partit anterior a les eleccions, tradicionalment el president surt reelegit o no. Igualment quan, ara que l’equip de beisbol de Boston ha guanyat la lliga després de no sé quants anys, els demòcrates ho veuen com un senyal de victòria. Podem seguir enumerant bestieses: les enquestes que es fan a les escoles, les inicials de John Kerry (JFK) iguals a les del president Kennedy o l’escrutini de dos poblets de New Hampshire on no hi viuen més de 100 persones. Ja fa anys que patim sobreinformació però no voldria patir una intoxicació d’estupideses. Una mica de rigor, per favor.

Carta publicada a El Periódico (05/11/2004).

3 comentaris:

  1. Ja veus que les coses no han canviat massa. Si no fos pel nom del candidat i per la data en que es va publicar la carta, pensaria que era del tot actual. Francament, preferiria que m'informessin bé de tot el que es cou per aquí, que no pas del que es cou tan lluny. A casa tenim altres problemes.

    ResponElimina
  2. Penso que si un mitjà de comunicació fos rigorós i objectiu amb les notícies tindria dret a comentar de més a més com a tall de curiositat sobre aquesta mena de casualitats (a mi no em fan cap nosa, ans al contrari, em fan gràcies i crec que aporten un toc amè), però no basar les noticies en aquests. El problema és que ja sabem com són els mitjans de comunicació (alguns?) i els lectors no volen ser informats.

    ResponElimina
  3. Doncs sí... Fa l'efecte que arriba un moment que ja no saben què dir més sobre les eleccions i es perden en informacions anecdòtiques que tristament sembla que guanyen l'audiència de cert públic que només es queda en l'anècdota.

    ResponElimina