dimecres, 20 de juliol de 2011

Que s’inventin una paraula (I). Mercat



A qui li agrada anar a comprar menjar sap que no hi ha res millor que els mercats. En pocs llocs es pot trobar una combinació tan completa de colors: el granat del pernil salat, el verd de la mongeta tendra, el taronja apagat dels préssecs, el negre de les olives d’Aragó, el blanc del bacallà, el vermell de la mitjana de vedella o el platejat de la pell de sardina entre tants i tants altres. Tampoc hi manquen les olors: la que es desprèn de la llonganissa acabada de tallar pel xarcuter, el formatge que es detecta a metres de distància o l’aroma de la fruita de l’estiu. I tot plegat arrodonit per la millor qualitat i preu i no gaire lluny de casa.

Els mercats són una baula essencial en la cadena alimentària. Aquella cadena que comença per la llavor sembrada a la terra o pel naixement de l’animal, després passa per les mans del pagès o del ramader, arriba al mercat (després d’un excés d’intermediaris, tot cal dir-ho), el ciutadà compra el que desitja i, finalment, la família menja. És, per tant, una cadena on hi trobem un clar protagonista: el cicle de la vida.

I és per aquesta raó, entre moltes altres, que resulta ofensiu que en aquests dies en els que només es parla de crisi financera, de deute creixent, de davallada econòmica i de contínues retallades socials, la paraula mercat surti una i altra vegada als mitjans de comunicació fent referència a una colla d’especuladors sempre insatisfets de cobdícia, perillosament sobrats de poder i disposats a fer-nos anar a tots com una baldufa. Hi ha molts mercats: el mercat comú, el mercat de treball i també el mercat del sexe, però de mercat a seques només n’hi ha un, així que, si us plau, que s’inventin una paraula i que deixin els mercats, els de debò, en pau.

Text escrit el 18 de juliol de 2011.

1 comentari:

  1. A mi m'agrada el mercat de Sant Celoni, però no per la verdura, sinó per la roba! ^^

    ResponElimina