diumenge, 19 de setembre del 2010

L’espectacle del caos

Assegut al seu despatx, amb els peus sobre la taula i mentre pela amb parsimònia una mandarina encara verdosa, descarrega les seves preocupacions sobre el seu amic de tota la vida, tot utilitzant el mans lliures del telèfon:

– T’ho dic de debò: mai m’hauria imaginat que les coses acabarien així. M’esperava, evidentment, que molts es llençarien a una vertiginosa marató de sexe; que d’altres es dedicarien a convertir els seus fetges en paté; que també n’hi hauria que es passarien els últims dies a les estrelles; i que fins i tot se celebrarien grans festes. Sexe, alcohol, drogues i rock & roll. I que consti que no ho critico pas, ja que, de ben segur, jo hauria fet el mateix. Però qui podia pensar que l’avarícia arribaria fins aquests límits! Si n’arriba a ser de fàcil manipular la gent. Sabent com sabien que el planeta tenia els dies comptats, costa d’entendre que a quatre bojos se’ls acudís muntar tot aquest xou per poder veure en directe com el meteorit dels pebrots els esclatava als nassos. I tot per fer calaix, doncs van cobrar entrada (i no precisament barata), ho van retransmetre per ràdio i televisió, van dissenyar una línia de moda amb calçotets, calcetes i mitjons inclosos, i no van acabar la pel·lícula per ben poc. Si algú arribés a escriure un relat sobre aquests dies tan terribles, el podria titular Màrqueting fins la mort, o alguna cosa semblant. En fi, tot plegat ha estat horrorós, una mostra més que la humanitat no és una espècie intel·ligent com ells es creien. I tu, Pere, què en penses d’aquest batibull?

– Que què en penso? Doncs penso que si tingués un cap com Déu mana (i que consti que no em vull fer el graciós), hauríem estat avisats que se’ns giraria més feina de l’habitual. Penso que no m’estranya que mitja humanitat intercalés el teu nom entre insults i paraulotes. I penso que si no baixes ara mateix aquí a l’entrada i poses ordre a tot aquest sarau, els meus companys i jo ens declararem en vaga! Hòstia puta consagrada!

Conte escrit el 22 de gener de 2007.
Relat guanyador del Repte 204, el tema del qual era Demà s’acaba el món.
Revisat el 19 de setembre de 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada