dijous, 27 d’abril del 2017

Calaix de sastre

(17 microrelats recuperats de les catacumbes del disc dur)

1. Cornut i pagar el beure
I Jesús digué:
– Barra lliure! Que en Judes està forrat!

2. La inspiració
Quan vaig llençar el portàtil pel balcó, no sabia que gaudiria de cinc anys llargs per escriure la novel·la.

3. El terrorista
Avui he conegut el nou veí i sembla un bon noi. M’ha dit que treballa des de casa. 

4. Conseqüent
Com si estigués posseït, Joan Pau II morrejava el terra amb frenesí després de l’aterratge forçós.

5. Al peu de la lletra
– De blau, l’hem de pintar de blau.
I l’endemà, el marit, sempre diligent, li envià dos pintors joves i fornits.

6. La ingènua
– T’estimo com mai n’he estimat cap altra… –em va dir el malparit de l’esperit sant.

7. El boig de la ploma
Convençut de ser el descendent directe de l’autor, recorria les llibreries i signava tots els exemplars del Lazarillo de Tormes.

8. L’experiència compta (basat en fets reals)
L’informàtic no va mostrar cap cara d’incredulitat quan l’usuari li va preguntar com podia posar el zero en majúscules.

9. L’interrogatori
El guàrdia civil digué:
– Sigui concret i concís. Si vostè em contesta amb metàfores, jo li respondré amb hipèrboles.

10. Attrezzo
– I per què vol una tona d’ous? – preguntà el botiguer.
– Per esclafar-los i fer emprenyar els ocells – contestà en Hitchcock.

11. El jardí de roses
– Si em dius el teu nom, et faré reina d’un jardí de roses.
– Margarida.

12. L’última cita
Ets la persona més bona que conec, i per això t’estimo tant, perquè som complementaris.

13. Literalitat
– El cos de Crist...
I quan el capellà es va empassar l’hòstia, el nen va cridar:
– Caníbal!

14. Només amics
Instants abans d’arribar a l’orgasme, ella li va prémer el cap amb les cuixes i li va dir: 
– T’estimo. 

15. No hi ha manera
– Només aconseguiré deixar de fumar si algun dia em segresten.
– Segur que el primer que t’oferiran serà tabac.

16. Fem-ho fàcil
No us compliqueu la vida. Si voleu que confessi el que sigui, n’hi ha prou amb un revòlver sense bales.

17. En companyia
– No és un futon de disseny, però hi cabrem tots dos –va dir mentre assenyalava els cartrons.

6 comentaris:

  1. Força inspirats, i definitivament, molt aguts! Et mous bé amb poques paraules.

    ResponElimina
  2. El del caníbal molt encertat.
    En Xexu m'ha orientat fins aquí. He fet un repàs a altres posts més antics que tens. Hauré de buscar temps per llegir els teus microcontes i altres tècniques en els posts endarrerits. A un d'ells deies que tancaves la paradeta. Sortosament la persiana encara resta oberta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, tancava la paradeta, però amb l'avís que de tant en tant tornaria a treure la pols ;)

      Elimina