dilluns, 23 de maig de 2016

Avui pot ser un bon dia

Petites coses que alegren el dia:

  • Saber que un conegut s'ha apuntat a Som Energia.
  • Trobar-te la farmacèutica del barri al supermercat, esbossar un somriure de circumstàncies perquè tots dos hem comprat el mateix paper higiènic, i parlar sobre si realment aquell paper dura el doble que els altres, tal i com ho anuncia l’embolcall.
  • Que el teu fill gran et digui que el Pepe, un amic imaginari, viu a les escombraries, menja mòmies i té la sang verda.
  • Poder donar una altra vida a un aparell electrònic que ja estava condemnat a la deixalleria i, a canvi, rebre un magnifíc còmic sobre Henry David Thoreau.
  • Veure un gos que es resisteix a entrar a casa fins que no fa la pixarada a la porta del seu amo.
  • Sentir oxímorons de 4 anys: Vaixell volador i helicòpter llevaneus.

2 comentaris:

  1. El teu fill té un amic imaginari zombi? La fal·lera per aquestes bèsties està arribant massa lluny darrerament. Però és encomiable el teu optimisme, ens hauríem de fixar més en aquestes petites coses.

    Per estalviar-te tornar a mirar, et responc aquí al teu comentari a la ressenya de 'La noia del tren', i aprofito per tornar a agrair-te aquests comentaris que em véns a fer quan acabes un llibre que saps que he ressenyat. Normalment coincidim molt, i en aquest cas coincidim més del que et penses. És un llibre que madura fatal en l'imaginari de les persones, almenys en la meva. Crec recordar que el vaig puntuar bé, i tinc la impressió que era més per la pressió externa i per la propaganda que li feien, que per altra cosa. En realitat no em va desagradar, però la idea de 'no n'hi ha per tant' em va quedar. Temps després, i a força de llegir altres ressenyes per part de lectors habituals, m'adono que és veritat, el llibre és pesadet, una mica pretensiós, i realment no n'hi ha per tant, res d'ell justifica que segueixi sent un èxit de vendes com és, que me'l trobo a tot arreu. No tinc cap il·lusió per llegir obres posteriors de l'autora, i no ho faré tret que me'l regalin (com va ser el cas d'aquest, per cert). Així que ja veus, pensem igual, tot i que jo he trigat una mica a adonar-me'n.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La imaginació dels petits no té límits! I gràcies per respondre el comentari de la teva ressenya!

      Elimina