D’aquí a poques setmanes hi haurà eleccions europees, tot i que pel que fa a l’objectiu d’aquest escrit, unes altres qualsevol també servirien. El cas és que encara no he decidit el meu vot i, per tant, suposo que el més coherent seria llegir els programes i decidir el més adient segons les meves conviccions. No obstant això, un servidor no és cap rara avis i, per no llegir, no llegirà ni els fulletons de propaganda que arribaran a casa (que racionalitzin la despesa electoral d’una vegada, si us plau!). Potser una bona idea seria penjar al portal de la finca un rètol on hi digués que no s’admet correu electoral; si més no, el rètol que diu que no s’admet correu comercial funciona prou bé.
Així i tot, no sóc immune a la transcendència d’unes eleccions i sigui per premsa, ràdio o televisió, n’estaré més o menys pendent. Ara bé, no em cal rumiar gaire per saber què és el que m’agradaria sentir dels candidats. M’agradaria votar-ne un que, a banda de signar declaracions de patrimoni abans i després d’exercir el seu càrrec, es comprometés a que tant ell com la seva família utilitzen la sanitat pública, que fos usuari habitual del transport públic, i que portés els seus fills (en cas que en tingués) a l’escola pública. Només així hi podria confiar prou en que intentarà cuidar i millorar els serveis que ell mateix i la seva família fan servir. A més a més, i com a valor afegit, seria interessant que racionalitzés l’ús del cotxe (o que conduís un híbrid), que tingués contractada electricitat d’origen renovable, que apostés per la banca i les assegurances ètiques i, en la mida possible (que no sempre és fàcil trobar-ne al costat de casa a preus raonables), consumís productes ecològics i de comerç just, tant alimentaris com de neteja general.
Un candidat com aquest, exemplar com a servidor públic i preocupat pel planeta, té assegurat el meu vot (i segurament uns quants més). Mira que arriba a ser fàcil, oi? I encara més senzill ha estat escriure aquest text, de tant evident que és tot plegat.
Text escrit el 31 de març de 2014.
Primerament, dir que milito en un partit, però tot i així la propaganda que m'arribi a casa per aquestes eleccions acabarà en forma de grua d'origami penjada de la meva paret. Agrairé en aquest sentit l'aport de paper que em faran, però no me'n penso llegir cap, ni la del meu propi partit. Ja sé què votaré, i no perquè ningú m'hi obligui, sinó perquè hi crec.
ResponEliminaA banda d'això, respecto la teva opció per triar un candidat, però hi tinc unes quantes objeccions, i com que sóc així, no me les callaré. La primera és que no votem només un candidat, encara que no ens enganyem, la cara visible molt sovint ens decanta. No és que em passi pel cap cap cas concret, però per molt que el candidat sigui una bellíssima persona que vessa virtuts pels quatre costats, si l'envolten una colla de fills de puta, els hauria de votar sa tia la guenya. Molt de compte amb què votem, més que amb qui votem. Però bé, aquesta és una objecció lleu, perquè no seré jo qui reconegui que mira sempre totes les variables, el candidat ens influeix i molt.
On ja discrepo més és en el perfil del candidat. Tot i que la seva manera de fer, tal com la descrius, és el que seria actualment considerat com a políticament correcte, a mi no em fa ni fred ni calor. Vull dir, que és la teva opció per un bon candidat, però el fa tot això bona persona? No n'estic segur. Jo sóc pobre ara per ara, Maurici. Si el meu partit decidís que em presento a alcalde perquè sóc el més apte (que no ho farà, perquè sóc l'últim mico i no estic pas preparat), et diria que ara mateix estic a l'atur i que evidentment faig servir la seguretat social (i poquet), i que sí tingués fills anirien a una escola pública per convicció, perquè jo hi vaig anar. Vaig en transport públic perquè a la ciutat és impossible conduir, i perquè a més m'encanta llegir allà, però el cotxe que he heretat és antic i de benzina, no tinc diners per comprar-ne un de nou, i molt menys híbrid. Ah, si pogués probablement me'l compraria dièsel. Però igualment el faria servir poc, perquè al volant no és recomanable llegir. Gasto electricitat cara i la meva banca és de la dolenta, i endeutada, i les assegurances em sagnen tant com poden i m'ofereixen poques contrapartides. I francament, compro al súper, el menjar ecològic me la porta una mica fluixa, em sap greu dir-ho, i el comerç de proximitat em sembla que només el toco en el tema llibres. I bé, com que totes aquestes coses em són una mica igual, no les tindré en compte per valorar el meu candidat, és més, no em preocuparé per saber les seves preferències en alguns temes. Però què, sabent tot això de mi, no em votaries? Encara que sigui honrat? Encara que em deixi la pell pels meus conciutadans? Encara que refusi des del primer moment a l'últim qualsevol tipus de suborn o compensació, i que a causa d'això, evidentment, m'acabin fent fora del càrrec?
Bé, aquesta és la meva visió. No sóc tan exigent amb les particularitats del candidat, perquè no em fico en la seva vida. Potser sí que voldré que la meva ciutat doni exemple, però ell no sé, hi ha coses una mica personals. Tot plegat és per rumiar-hi, no t'ho negaré.
Carai, noi, el teu comentari és més llarg que el meu post!
EliminaBé, és cert que votem un partit i no només un candidat, però se suposa que el candidat encaixarà bé en el partit i viceversa (no sempre ha estat així, és cert). També cal dir que quan es parla de les famoses llistes obertes és, en principi, per votar més el candidat que no pas el partit.
Per altra banda, jo no em fico en la vida del candidat sinó que dic que són paràmetres que trobo que diuen molt d'una persona. Al capdavall, som el que fem, no el que diem.
Vaja, que no em votaries!
Elimina