dilluns, 30 de desembre del 2013

Un pare responsable (XVII). El protector

Durant tota la seva vida havia defugit la violència i les baralles, tant per principis ètics com també –ho reconeixia– per la seva condició física: sabia que tindria les de perdre en la gran majoria de casos. Tot va canviar, però, quan la seva dona es va quedar embarassada; l’instint del mascle protector va créixer dins seu de manera exponencial, i ja avisava que si algú gosava posar-li una mà damunt del nen, acte seguit hauria d’encarregar un taüt.

Però, tot i el seu nou estatus de milhomes casolà, la realitat li va fer veure que si no hagués anat amb una dona embarassada per aquell barri degradat del centre de Porto, o no hagués estat empenyent un cotxet per un carrer de Barcelona on hi havia males companyies, probablement no n’hauria sortit gaire ben parat.
 

Microrelat escrit el 25 de setembre de 2013.

4 comentaris:

  1. Vaja, que el protector en realitat és el seu fill. Ja de ben petit, superant al seu pare.

    ResponElimina
  2. Una reflexió molt interessant! Que tinguis un feliç i fructífer 2014.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que el conte faci reflexionar és molt més del que es podria demanar! Bon any per a tu també!

      Elimina