Durant tota la seva vida havia defugit la violència i les baralles, tant per principis ètics com també –ho reconeixia– per la seva condició física: sabia que tindria les de perdre en la gran majoria de casos. Tot va canviar, però, quan la seva dona es va quedar embarassada; l’instint del mascle protector va créixer dins seu de manera exponencial, i ja avisava que si algú gosava posar-li una mà damunt del nen, acte seguit hauria d’encarregar un taüt.
Però, tot i el seu nou estatus de milhomes casolà, la realitat li va fer veure que si no hagués anat amb una dona embarassada per aquell barri degradat del centre de Porto, o no hagués estat empenyent un cotxet per un carrer de Barcelona on hi havia males companyies, probablement no n’hauria sortit gaire ben parat.
Però, tot i el seu nou estatus de milhomes casolà, la realitat li va fer veure que si no hagués anat amb una dona embarassada per aquell barri degradat del centre de Porto, o no hagués estat empenyent un cotxet per un carrer de Barcelona on hi havia males companyies, probablement no n’hauria sortit gaire ben parat.
Microrelat escrit el 25 de setembre de 2013.
Vaja, que el protector en realitat és el seu fill. Ja de ben petit, superant al seu pare.
ResponEliminaCom diuen a les Espanyes: pequeño pero matón!
EliminaUna reflexió molt interessant! Que tinguis un feliç i fructífer 2014.
ResponEliminaQue el conte faci reflexionar és molt més del que es podria demanar! Bon any per a tu també!
Elimina