dimarts, 11 de juny de 2013

Agatha


Arran de l’autopublicació de 18 contes en format electrònic, l’amic blogaire d’Oigo voces em va fer una entrevista que, si teniu temps i ganes, podeu llegir aquí. Una de les preguntes va ser la de quins autors considerava que havien influït en la meva obra, i jo en vaig citar uns quants dels meus preferits aclarint, però, que no sabria dir quina empremta havien deixat en els meus contes.

No obstant això, dies després em vaig adonar que no havia estat del tot just, i no em refereixo pas als escriptors que vaig poder ometre en el moment de respondre, sinó a tots aquells que al llarg de la meva vida han tingut una importància cabdal. Com no citar
Sebastià Sorribas, autor de llibres infantils tan coneguts com El zoo d’en Pitus, Viatge al país dels lacets o La cinquena gràcia de Collpelat? I Maite Carranza, autora de La revolta dels lactants o Ostres tu, quin cacau!? I he de citar també Enid Blyton, l’escriptora anglesa creadora de les sèries de Els set secrets i Els cinc, que tot i ser llibres bastant carrinclons i un punt masclistes, han fet gaudir de la lectura a molts infants anys i anys després de la seva publicació.

Malgrat tot, si hi ha una autora clau en la meva afició lletraferida aquesta és
Agatha Christie. Quan jo acabava de superar la vintena i estudiava informàtica gairebé no dedicava temps a res més. Algun llibre podia caure de tant en tant, però la informàtica era la meva passió i bona prova era la panxa que feien les prestatgeries on hi tenia desades el fotimer de revistes especialitzades que comprava cada mes. Ho parles amb companys de professió i qui més qui menys ha passat per una època d’absoluta absorció informàtica, però, com tot en aquesta vida, les etapes es cremen i les dèries passen.

Així, un dia qualsevol, i després d’observar durant molt temps com la gent de casa llegia una darrere l’altra les novel·les d’Agatha Christie, en vaig agafar una, no recordo quina. Va ser començar i ja mai més m’he aturat. Passar un dia sense llegir, ni que sigui una mica, se’m fa molt estrany. Viatjar en autobús o metro sense un llibre a la mà (o el lector de llibres electrònics, format en el qual tot just m’acabo d’estrenar) no m’entra al cap. I no visitar alguna llibreria de tant en tant ho considero un pecat.

De la mateixa manera que al principi d’aquest text he dit que no sabia com m’havien pogut influir els meus escriptors preferits, tampoc ho podria dir dels de joventut, però sí una cosa tinc clara és que a tots els duc dins la mateixa motxilla.

Agatha, moltes gràcies. I també a vosaltres, Sebastià, Maite i Enid, i a tota la resta que ara no em vénen al cap però que segur que em sabran perdonar.

Text escrit el 30 de maig de 2013.

5 comentaris:

  1. se'm fa estrany associar la paraula passió amb informàtica, però està clar que és una estranyesa que neix des del desconeixement. en tot cas, és una bona notícia saber que aquesta passió i la de la lectura no són incompatibles.
    Els Cinc! i què me'n dius dels Hollyster? i Emilio Salgari..? Ah.. quins temps sense criteri literari, i quin delit!

    ResponElimina
  2. Jo no sóc superfan de l'Agatha però recordo que n'havia enganxat algun i es llegeixen molt ràpid. En el meu cas, no d'una tirada perquè no eren tan curts. Sempre vaig llegir-los en dos dies.

    ResponElimina
  3. La meva enhorabona per les teus afanys literaris cada cop més reconeguts i per el llibre sigui autoeditat o heteroeditat és una edició! a mi veus no sé per quin motiu els llibres de misteri, policiacs etc no m'agraden i la senyora Agatha a qui li reconec un gran mèrit no la tinc gens llegida...els gustos són lliures ....si que vaig llegir el Zoo d'en Pitus però em va agafar ja massa ganapia

    ResponElimina
  4. No cal dir que em puc sentir identificat amb la teva manera de viure els llibres, com solc dir, no surto de casa sense un llibre, per poca estona que tingui de transport públic o espera. I mira que ara amb els mòbils moderns pots fer altres coses, i de vegades em distrec, però el llibre sempre amb mi.

    Jo també he llegit tots aquests llibres de joventut! Quan era petit me'n feia un fart, era l'usuari número 1 de la biblioteca de l'escola, i per Reis tant mon germà com jo fèiem una llista de llibres que volíem tenir. Porto molt a dins la lectura.

    ResponElimina
  5. Maurici, jo també sóc un fan de l'Agatha! Deu Negrets, Roger Ackroyd, S'anuncia un assassinat...! M'és igual que siguin en e-book o no. Em fan passar una bona estona.
    A mi em recorden una època molt concreta de la meva joventut i cada any me'n llegeixo com a mínim un.
    Ara me n'estic llegint un que és totalment Agatha Christie que es diu "invitació a un Crim". Si us agrada l'Agatha està molt molt bé. A mi m'ha portat molts records.

    ResponElimina