dimarts, 19 de juny de 2012

Cornut i pagar el beure


Obro la bústia i trobo la darrera factura d’Endesa, la de febrer. Era d’esperar, ja que fa quatre dies encara hi havia penjat el paper on els veïns hi apuntem les lectures. Un cop sóc a casa, estripo amb compte el sobre i en trec el rebut. Els ulls se m’obren com dues taronges ja que l’import és de més del triple del que és habitual. Emprenyat com una mona, agafo el telèfon i teclejo amb un punt de ràbia un 902 i sis números més. Una màquina em pregunta si vull ser atès en català o en castellà; sorprès i agraït pel detall, trio la primera opció. Després d’un minut en el que se’m diu dues vegades que puc gestionar alguns tràmits via web, passem al fil musical i, finalment, una veu em respon... en castellà. No destaco per ser un tossut en temes lingüístics, però la pell cada cop se m’aprima més, així que jo insisteixo amb el català. Em tornen a sorprendre ja que la teleoperadora canvia d’idioma sense problemes, cosa que m’amanseix durant dos segons. Acte seguit respiro i li explico la situació, amb la indignació in crescendo però sempre amb educació. Ja ho sé, ella no té la culpa de res, però jo no tinc cap més interlocutor (aquesta frase està tan gastada que corre el risc de convertir-se en un tòpic). Em demana algunes dades personals, fa una sèrie de consultes i després d’esperar uns segons m’informa que l’última lectura real correspon a l’agost; des del setembre de 2011 al gener de 2012 les lectures han estat estimades. Aquí ja salto i, sense perdre les formes, li tiro la cavalleria per sobre: de què serveix cada mes apuntar la lectura al paperot que enganxen a la porta de l’edifici? Em toca els nassos pagar una factura desorbitada, però que a sobre em facin perdre el temps en feines inútils ja no té nom.

Text escrit el 27 de febrer de 2012.

5 comentaris:

  1. Els serveis d'atenció al client d'algunes companyies són una porta a mons absolutament inversemblants. Recordo fa uns mesos que em vaig haver de barallar amb una companyia d'aquestes (no en farem publicitat) i també em va passar això que expliques, que et demanen gentilment quin idioma vols que parli el teu interlocutor. Des de fa un temps, hi ha gent castellanoparlant que et recomana "demana català i així almenys t'atenen des d'aquest país" (que jo no sóc racista, afegeixen, però segons quins països d'Amèrica no els entens quan parlen per telèfon). Això deu haver saturat els 2 o 3 treballadors que parlen català i per tant és gairebé impossible que et responguin en català.

    La tàctica, al final, és vèncer al client per esgotament. Que ja no tingui esma de trucar per queixar-se de res i es sotmeti al dictat de l'empresa. Una tàctica ben miop perquè, és cert que no hi ha gaires alternatives pel que fa a l'electricitat o el telèfon però seria tan fàcil invertir un 5% del que es gasten en publicitat en fer que els que ja són clients estiguessin mínimament ben atesos que potser fins i tot els hi sortiria rendible.

    ResponElimina
  2. Troben tècniques noves per sagnar-nos tant com poden. Si volen fer una lectura real, que passin ells cada mes, o cada dos o quan toqui, però a hores en les que siguem a casa, mínim esforç per nosaltres, una mica d'implicació per ells. Passa al vespre i mira't el comptador si no et creus el que apunto cada més. No m'importa obrir-te les portes de casa meva perquè facis les comprovacions pertinents, mentre em cobris amb justícia, que el preu ja és força elevat. Però no... millor és prendre'ns el pèl.

    ResponElimina
  3. Vigila Maurici que de vegades això d'anotar la lectura en un paper és paper mullat o bé perquè el treballador en qüestió que després ha de recollir les anotacions passa de tot, o bé perquè algun veí se li acudeixo una broma tonta , a mi una vegada em van cobrar de més i vaig tenir una sort immensa perquè em van atendre i em van retornar els diners...

    ResponElimina
  4. Ha! Són la pera, aquesta gentussa. Jo quan vaig arribar a París em vaig haver d'anar a espavilar a obrir el compte a l'EDF (sí, tot i estar en una residència... així són les coses!), i em van fer una aproximació del que gastaria mensualment. Un apartamentet de 20m2, amb plaques elèctriques a la cuina i calefacció central (és a dir, no elèctrica). 20€/mes. Com que en aquell moment estava prou desorientada, vaig dir que molt bé, i vaig pagar dues factures bimestrals de 40€ cadascuna. Als voltants de gener van venir a fer una lectura. A la següent factura, no només no em cobraven els 40€, sinó que me'n tornaven 4... per ajustar el que m'havien cobrat de més a les anteriors factures. Des de llavors pago la meitat (10€ al mes, factures d'uns 20€), i encara em sembla molt! Tot i que tinc companys que encara paguen més que jo.... Bé, el cas és que avui vaig allà amb el número de watts apuntadet en un paper. Marxo aviat, i és hora de deixar els números clars! (I ara no m'enredaran. Crec!)

    Ah, també m'he d'entendre amb el banc, que m'ha estat cobrant una comissió de 3€ mensuals que em van dir que no em cobrarien... eh que són macos!

    ResponElimina
  5. Fa un parell de dies vaig haver de trucar a un subministrador de telefonia a quarts de deu del vespre i em van respondre amb un melòdic "buenos díaaaasssssss". Ja vaig veure que allò no acabaria bé :-(

    ResponElimina