El dia del mercat ambulant d’un poble qualsevol arriba un venedor ambulant disposat a revolucionar-ho tot:
– Senyores i senyors! Nenes i nens! Àvies i avis! Vilatanes i vilatans! Habitants d’aquest preciós poble! Us porto el millor gènere que hagueu vist mai! Aquest cop no es tracta ni de roba interior, ni de camises ni tampoc de corbates. Aneu-les a comprar a la camioneta del Jofre si en voleu! Si esperàveu plats, gots, olles o cassoles per trencar, res de res, em sap greu. El Jacint té les millors, us ho ben juro! Si el que busqueu és menjar, aneu a la parada del Xesco que ell és qui ven ara els meus tomàquets, enciams i tota la fruita que vulgueu. Nois! Si el que espereu és poder comprar alguna joia per la vostra xicota, heu vingut en mal dia! No tinc ni arracades, ni anells i encara menys collarets. Voleu saber el que us porto, oi? Oi que ho voleu saber? Sí? Doncs us ho diré: és el darrer crit en ciència i medicina, les pastilles i els xarops que us ajudaran a ser definitivament feliços! No, no marxeu, quedeu-vos aquí i no perdeu aquesta oportunitat, que parlo seriosament, no us entabano pas. Aquests remeis vénen directament dels millors laboratoris dels països més avançats. I quins són aquests remeis, us deveu preguntar, no? Són els remeis que enaltiran la humanitat sencera! Els remeis que faran d’aquest món un lloc millor! Els remeis que passaran a la història com la revolució més gran mai viscuda! Ara us els ensenyo, no patiu. Aquí hi tenim el xarop de la força de voluntat; ja no hi ha excuses per als fumadors que ho volen deixar! Les pastilles de la perseverança; no us rendireu mai més, sigui quin sigui l’obstacle a superar, paraula! Les càpsules del coneixement i la intel·ligència; preneu-les i gaudiu del saber i la cultura com mai hauríeu imaginat! En voleu més? Doncs n’hi ha més! De força física, de valor, de maduresa mental i seny, d’eficàcia i eficiència (atenció que les tinc d’oferta aquestes! Dos per un!). Veniu, veniu ben ràpid si no voleu quedar-vos-en sense! Que ja me les prenen de les mans!
Un home ullerós i amb aspecte fatigat sorgeix de la multitud incrèdula i s’atreveix a apropar-s’hi. A cau d’orella li diu al venedor:
– Escolta, perdona... i pastilles d’il·lusió no en tens?
– Ui! Doncs no, ho sento. Però el dia que surti al mercat, aquí les tindràs. No en dubtis pas!
– Gràcies. Només cal esperar que arribin a temps...
Conte escrit el 30 de juny de 2006.
Revisat el 7 de juny de 2011.
Tot i que no hi crec en els remeis miraculosos, seria fantàstic poder prendre's una pastilla i recuperar la il·lusió per tantes coses!
ResponEliminaPerò avui, que em sento optimista, et diré que no necessitem pastilles, que en el fons mai perdem del tot la i·lusió, només passa que a vegades ens costa més de trobar-la, o potser la focalitzem en altres fites. I ja passa que il·lusions i desil·lusions són un cicle.
"EL PÈTAL"
Cal ser optimista.
Trobo un pètal
marcit entre els fulls
d'un llibre.
Però l'optimisme a ultrança
porta a les desil·lusions.
(Joan Brossa)
«Amb il·lusió!» (ehem... brf!)
ResponElimina