El perquè d’aquest blog

Si us he de sincer, com a informàtic que sóc, mai he estat partidari dels blogs. Sempre els he vist com una uniformització una mica barroera que, dia a dia, va envaint Internet. Temps enrere (deu anys, potser, però és que deu anys en l’era digital són molts), alguns usuaris d’Internet dedicaven part del seu temps d’oci a crear i dissenyar les seves pròpies pàgines web. El proveïdor que oferia connexió a Internet proporcionava un petit espai on cadascú podia penjar la seva pàgina web. També hi havia llocs gratuïts, que avui en dia gairebé podríem qualificar de mites, on tothom podia crear la seva pàgina; segurament, Geocities en va ser el puntal.

Però si una cosa tenien de diferent les antigues pàgines webs personals dels actuals blogs és que la gent s’esforçava per aprendre codi HTML. Deixant de banda el gust i la qualitat del disseny, la varietat era la tònica general. En canvi, avui en dia hi ha molts llocs on pots crear el teu blog en un tres i no res i començar-lo a omplir de continguts immediatament. S’ofereixen plantilles i fins i tot és possible personalitzar-les però, al capdavall, poc difereixen uns blogs dels altres.

Ara bé, he d’admetre que els blogs han obert una porta a la participació activa a Internet a molta gent que potser s’ho havia plantejat però que el desconeixement de certes tecnologies informàtiques els havien fet tirar enrere (això sí, quan es comença a indagar dins del codi HTML, molts s’adonen que és ben fàcil). El fenomen dels blogs ha tingut un creixement exponencial aquests darrers anys, cosa que potser significa que molts usuaris volien fer un pas més enllà en la seva experiència a Internet i no quedar-se com a simples navegants passius saltant d’hipervincle en hipervincle. En aquest cas, he de dir que els blogs han tingut una funció de cohesió social prou important.

Suposo que, arribats a aquest punt, qui estigui llegint això (gràcies per haver arribat fins aquí), es preguntarà que per què no he dissenyat la meva pròpia pàgina web en lloc de crear un blog. La resposta és senzilla: ja tinc dos pàgines web privades (el disseny de les quals no és res de l’altre món, però amb les que m’ho he passat la mar de bé programant i reprogramant en llenguatge ASP) i, francament, ara mateix em feia molta mandra posar-me a pensar en el disseny d’una nova pàgina web. Així que, finalment, he optat per obrir un blog i omplir-lo de continguts.

I, bàsicament, els continguts d’aquest blog seran contes i relats (alguns premiats i altres ja publicats), que, des que ja no formo part de la comunitat de www.relatsencatala.cat, em sap greu que quedin amagats a les catacumbes del disc dur del meu ordinador. Tampoc descarto penjar-hi algunes de les cartes que he enviat als diaris i qui sap si també el primer que em passi pel cap.

No voldria acabar aquest primer text sense agrair a la gent de www.relatsencatala.cat, tant als creadors del web com a tots els amics relataires, l’empenta que ha suposat per a mi aquesta pàgina web a l’hora d’escriure els meus contes.

Moltes gràcies i, com dic sovint, apa siau!