dimarts, 12 de setembre de 2017

Converses inigualables (XIII). Irrefutable

Suposo que perquè crec que, per damunt de tot, es tracta d’una qüestió de dignitat i de no deixar-se trepitjar més, aquest ha estat el primer 11S en el qual m’he sentit més o menys còmode entre tanta bandera. A més a més, aquesta vegada, i que no serveixi de precedent, he dut una samarreta del color que toca. Abans de sortir de casa, tant la mare com el pare ens hem vestit de groc i també hem canviat la samarreta a l’Eloi. Després he buscat el Guillem i li he dit:

– Guillem, au, vinga, busca una samarreta groga.
– Per què?
– Perquè avui a la manifestació tothom anirà de groc
– Doncs llavors jo no aniré de groc. Així, si em perdo, serà més fàcil trobar-me. 

Conversa mantinguda l’11 de setembre de 2017.

6 comentaris:

  1. Jo anava de blau, hahaha. Per sort, no em vaig perdre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El blau tampoc era massa bona idea entre tanta estelada...

      Elimina
  2. Entenc que perdreu el Guillem tot sovint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que nooooo, ho diu perquè és conscient que quan vas a la muntanya has d'anar amb colors llampants. Què vols? Que em retirin la criatura??? ;)

      Elimina
  3. O sigui que els 4 gats que (segons la premsa d'obediència rajoiana) van assistir a la mani, éreu vosaltres?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això mateix! Clar que em va sobtar trobar-me tanta gent per la zona. Deurien ser turistes... ;)

      Elimina