La píndola

Sierra de Cebollera

Baixa'l en PDF.

Temps enrere vaig tenir uns dies d’aquells més aviat fluixos, tant pel que fa a l’aspecte físic com mental (prova, un cop més, que un tema va associat a l’altre). De motius pels quals aquells dies els ànims estaven per sota dels núvols en podríem trobar uns quants, però tampoc és qüestió de llistar-los aquí en aquest moment. En canvi, del que sí que vull parlar és de quina manera vaig començar a remuntar amb relativa facilitat.

Quan ja duia uns dies capcot, recordo que li vaig comentar a la meva dona: fa molts dies que no penso en vacances; en llocs on podríem anar; en excursions que podríem fer; en rius on tirar pedres, jugar amb vaixells que tenen forma de branqueta, construir ponts amb el Guillem, i ara també banyar-nos amb l’Eloi; en racons on poder muntar un petit pícnic i després fer la migdiada (per torns!) escoltant el silenci de la muntanya... I sí, aquest pensament va funcionar mil vegades millor que qualsevol antidepressiu que m’hagués pogut imaginar (tot i que, de fet, això només és una suposició perquè, per sort meva, fins ara mai me n’han receptat).

Pensar i organitzar sortides i vacances és una de les meves aficions preferides. Mai m’ha passat allò de no saber on anar; al contrari, segurament no arribaré a trepitjar tots els llocs que ronden pel meu cap i més si tenim en compte que ens agrada repetir aquells llocs que ens han enamorat. Només a Catalunya ja tenim tots els Pirineus, el Cadí-Moixeró, Montsec, Montsant, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Montseny, Montnegre i Corredor, volcans de La Garrotxa, Ports de Beseit, Muntanyes de Prades, Catllaràs, Montgrony, Guilleries, Port del Comte, Rasos de Peguera i vés a saber quants més en podríem afegir.

Però clar, si ens en anem una mica més enllà, cap al sud i l’oest, tenim tot el Pirineu aragonès i navarrès, La Cebollera, Alto Tajo, Ubasa y Andía, Aizkorri-Aratz, Aralar, Cañón del Río Lobos, Sierra Nevada, Picos de Europa, Gredos, Cazorla... Si pugem cap al nord, a banda de tota la vessant atlàntica dels Pirineus (com si fos petita), podem trobar Haut-Languedoc, Grands Causses, Cévennes, Mercantour i un llarg reguitzell més fins arribar als Alps... I per acabar de reanimar-me del tot, vaig tornar a passejar virtualment per Escòcia, una terra fascinant on m’agradaria tornar-hi algun dia amb la meva família.

I si tenim en compte que cada serralada està conformada per un munt de valls i rius, se’m comprendrà quan dic que no podré visitar tots els llocs que tinc al cap. En tot cas, però, sempre serviran per aclarir les idees i alimentar l’esperit.

Text escrit el 22 de gener de 2016.