diumenge, 31 de maig de 2015

El dit a la nafra (V). L’expert

Aquell economista de l’americana negra era un ferm defensor d’aprimar les estructures de l’estat. En la conferència que estava donant va posar l’exemple que tant li agradava: de què serveix Correus en l’era del correu electrònic? Un assistent li va demanar un aclariment: pretenia beneficiar les companyies privades de missatgeria o potser creia que es podrien enviar paquets en arxius adjunts? 

Microrelat escrit el 24 de desembre de 2014.

dilluns, 18 de maig de 2015

Organigrama


– Estimats companys, permeteu-me que, ara que hem arribat a aquest punt de l’ordre del dia, us llegeixi íntegrament el text que per encàrrec del president, avui no present, aquest secretari, servidor vostre, ha estat redactant minuciosament durant les darreres setmanes, i que presento com a primer preborrador de l’avantproposta provisional d’organigrama bàsic i essencial del que crec que s’ha de dotar la nostra associació. Així, si no hi teniu inconvenient, llegiré l’escrit d’una tirada i després podrem debatre l’adequació d’aquest organigrama de mínims o bé ampliar-lo en aquelles dimensions i àmbits que es considerin necessaris. Cap pregunta prèvia? –diu tot mirant els assistents. Es frega les temples, abaixa el cap i fixa la vista al paper–. Doncs comencem: la nostra associació, en el seu esforç continu per esdevenir una entitat àgil, eficaç i eficient ha conclòs que s’ha de dotar d’una presidència, com és lògic, així com també d’una presidència adjunta i tres vicepresidències que seran la punta de llança de les comissions ja creades, el funcionament de les quals es detallarà de manera formal i concisa en un document annex al primer preborrador de l’avantproposta provisional d’organigrama bàsic i essencial, que és el que els estic llegint a tots vostès. Aquestes comissions, que en total arriben a la suma de tretze, quedaran repartides entre les tres vicepresidències, a raó de quatre per a cadascuna, restant-ne una, la d’afers econòmics, que romandrà sota la tutela directa de la presidència. No obstant això, aquest repartiment entre les vicepresidències no serà obstacle per tal que les comissions també quedin englobades de manera transversal en quatre vocalies ben diferenciades amb funcions executives a definir en posteriors reunions. Amb l’objectiu d’alleugerir i alhora especialitzar les tasques de cada comissió, aquestes es dividiran en cinc subcomissions que seran dirigides per cinc comitès específics creats per a aquest fi. Així mateix, es altament recomanable, si bé no obligatori, que cada comitè es subdivideixi en els grups de treball que consideri necessaris per tal d’assolir l’excel·lència en les feines encomanades. Si els grups de treball creuen adient redistribuir les càrregues en sectorials afins a les diferents temàtiques de les quals són responsables, se’ls donarà llibertat quasi absoluta. Aquest organigrama, estudiat, pensat i repensat innombrables vegades, serà liderat pel mestratge del president, com ja s’ha esmentat anteriorment, qui serà designat pel consell executiu, el qual al seu torn serà nomenat pel consell rector i el patronat de l’associació. Així doncs, si aquest primer preborrador de l’avantproposta provisional d’organigrama bàsic i essencial és acceptat pels aquí presents, la nostra associació podrà comptar amb un marc regulatiu sense fissures que promourà la participació de tots els associats i que de ben segur ens durà a bon port.

Respira a fons, aixeca el cap i es troba amb la sala pràcticament buida. Només hi ha un home amb els ulls com dues taronges i la boca mig oberta i un fil de bava que fa cara de no entendre res.

– I vostè qui és?

– Jo?

– Sí, vostè.

– Jo venia a apuntar-me a l’associació, però...

– Perfecte. Vingui cap aquí que, com pot comprovar per la soledat que ens envolta, a vostè i a mi se’ns ha girat feina. Digui’m: quantes vocalies està disposat a assumir?

Conte escrit el 14 d’octubre de 2014
Revisat el 24 d’abril de 2015

dilluns, 11 de maig de 2015

Un pare responsable (XXIV). Qüestió de temps

El que acabava de sentir l’havia deixat sorprès i astorat. De debò que als tres anys els nens ja tenien aquesta consciència del temps? No, no podia ser, però eren tantes coses les que no podien ser i que havien estat, que no gosaria posar la mà al foc. El més probable, però, és que hagués repetit les paraules que havia sentit alguna vegada, com tantes altres vegades. Com podia ser, sinó, que després d’avisar el seu fill que era hora d’anar a la banyera, li hagués respost dient “un minut i anem, d’acord, papa?”. 

Fos com fos, estava decidit a aprofitar l’oportunitat, però quan li va tornar a dir que ja tocava anar cap a la banyera, el nen va contestar: “no, el minut encara no ha començat”. 

Microrelat escrit el 29 d’octubre de 2014.

dilluns, 4 de maig de 2015

Els petits canvis són poderosos. El gra de sorra (I). Tipus de lletra més ecològics


Una de les prediccions que es feien a mitjans de la dècada dels anys 90 del segle passat era que, amb les noves tecnologies informàtiques, els volums d’impressió disminuirien de manera dràstica. Com tantes altres previsions, aquesta tampoc s’ha complert; no cal ni esmentar xifres ja que tan sols donant un tomb per qualsevol centre de treball on es realitzin tasques d’oficina, es fa evident que les papereres i destructores de paper s’omplen en un tres i no res poc temps després d’haver-les buidat.

A la ingent quantitat de paper que es gasta, cal afegir-hi el tòner (o tinta, depenent de la impressora que tinguem) que es necessita per tal de plasmar en paper allò que tenim en pantalla. En aquest punt és on rau, en el cas d’imprimir textos, la importància del tipus de lletra que s’utilitzi, i això està molt ben explicat en l'escrit d'aquest blog. A tall de resum explica que, segons en quin tipus de lletra estigui escrit un document, s'utilitzarà més o menys tòner, cosa que, al capdavall, representa un impacte ecològic. L'escrit parla de la font Ecofont i també de l'estalvi que representa la font Century Gothic, segons la Universitat de Wisconsin.

Us adjunto una petita taula que compara les fonts Ecofont, Century Gothic i les que crec que són les cinc fonts més utilitzades. Partint d'aquest conte, escrit en Arial 12 a doble espai, aquesta taula mesura les pàgines que ocuparia cada font amb mides 11 i 12. En cap cas mesura el tòner imprès.

Font
Mida
Pàgines
Arial
12
5
11
4 i 4 línies
Calibri
12
4 i 3/4
11
4 i 4 línies
Century Gothic
12
5 i 3/4
11
4 i 3/4
Ecofont
12
5 i 1/2
11
4 i 3/4
Tahoma
12
5 i 1/4
11
4 i 1/2
Times New Roman
12
4 i 1/2
11
3 i 3/4
Verdana
12
5 i 3/4
11
5 i dos línies

Un servidor ja fa temps que utilitza Ecofont quan cal imprimir textos per després llegir-los, si bé torno a Arial quan cal presentar el text a algun lloc. En canvi, després de provar diverses vegades la font Century Gothic, l’he descartada perquè no hi ha hagut manera d’acostumar-m’hi. Com sempre tot és qüestió de gustos i, evidentment, de poder triar entre diverses opcions; Ecofont n’és una més.

Text escrit el 20 de març de 2015.