dimarts, 12 de març del 2013

Coses de parella. La gelosia

Lletra de la cançó: José Luís Perales

¿Y como es él?

De debò, no entenc perquè ho vols saber. Què en trauràs de bo? T’asseguro que em sap greu haver-te fet mal, però sembla que tu vulguis furgar en la teva ferida, i així només aconseguiràs que trigui més en cicatritzar. Em sembla que he fet malament, no hagués hagut de venir. Però bé, si ho vols saber, doncs t’ho diré.

Deixant de banda l’aspecte físic, que no ve al cas i que a més dubto que te’n poguessis fer una idea amb quatre adjectius, és un noi atent i amable. Sap i li agrada escoltar, és comprensiu i procura ser empàtic; per altra banda, també és molt divertit i enginyós, em fa riure molt. No sé què més puc dir-te però em sembla que amb això ja te’n pots crear una imatge.

Sí, sí, ja ho sé, però ho sento, les coses han anat així. No he negat mai que fossis un bon home, però mira, què vols fer-hi, jo notava que la relació s’havia esgotat, que havíem entrat en un perillós túnel rutinari que em feia pànic. Em sap greu, pots pujar-hi de peus.


¿En qué lugar se enamoró de ti?

Però trobes que és important això? Què vols que et digui? Potser li hauries de preguntar a ell? Vols que el truqui? D’acord, perdona, però és que en fas un gra massa. No trobo cap justificació a que vulguis saber on es va enamorar de mi.

Com? Que on em va fer el primer petó? Però què t’has pensat? Per què t’ho hauria de dir? O et prens les coses amb més calma o acabaràs malament. Calla, que potser el que vols saber és si em va fer el primer petó en algun lloc emblemàtic on nosaltres ens n’haguéssim fet un, oi? Ho sabia! Doncs pots estar tranquil, que el primer petó ens el vam fer al carrer del Call. Sí, ja em suposava que no sabries on és.


¿De dónde es?

De Tegucigalpa, si et sembla! Per favor! Si no el coneixes ni el coneixeràs, per què nassos vols saber d’on és? O és que et preocupa que no sigui catalanet i blanquet? Estàs insuportable! A aquest pas, hauràs de demanar l’ingrés al frenopàtic! Decididament, no hagués hagut de venir.

Pots estar ben tranquil! És català català, amb cognoms catalans en tot el seu arbre genealògic i descendent directe de Jaume I. Que n’arribes a ser de burro! I jo què sé si està emparentat amb Jaume I! Era una exageració, res més. És que m’estàs posant negra!

Que si és de Barcelona? Em canses, em canses molt. Potser sí, potser és de Barcelona, potser és d’Arenys de Mar o potser és de Reus. Vols que te’n doni l’adreça també? Me’n vaig, no t’aguanto més!


¿A qué dedica el tiempo libre?

Que què? Vinga, xaval, vés a la merda! Estàs sonat perdut, fes-t’ho mirar. Que què em costa dir-t’ho? El cas no és si em costa dir-t’ho o no, sinó què collons n’has de fotre tu del que fa ell durant el seu temps lliure! Ho vols saber? Doncs col·lecciona armes, si, t’ho juro, té un arsenal que espanta! Des de trabucs del sometent fins a instruments de tortura medievals! Així que vigila que no s’emprenyi.

Que no t’ho creus? M’és igual. Adéu, me’n vaig, no puc més. Com? Que et respongui abans de marxar? Ai, déu, què he fet jo per merèixer això! Molt bé, t’ho diré, no pateixis.

Folla, fornica com un animal salvatge! És una bèstia al llit, mai en té prou i em té absolutament encantada. Això és el que fa durant el seu temps lliure, queda clar? Au i que et bombin! Desapareix de la meva vida!

Conte escrit el 4 de maig de 2006.
Revisat el 24 de gener de 2013.

2 comentaris:

  1. Ai, Perales, i qui se li acut demanar aquestes preguntes a un om.

    Una mica forçat, oi..?

    ResponElimina
  2. Un bon homenatge a tot un clàssic. "A qué dedica el tiempo libre?" ja deu formar part de l'imaginari sentimental popular. Se m'acut que també es podria escenificar "Jardín prohibido" :)

    ResponElimina