dilluns, 28 de gener del 2013

Punyetes del català (I). Les hores


Començo a escriure aquest text a un quart i cinc de cinc (de la tarda). La frase anterior és la manera correcta de dir les hores en català. Segons la normativa, no puc dir que són les quatre i vint o, per ser encara més exactes, les setze i vint (d’aquí el parèntesi d’abans, que podia confondre a més d’un). Però, ja posats a dividir l’hora, m’atreveixo a fer una proposta trencadora: per què no puc dir que és un terç de cinc? Sona estrany, és cert, però els números no enganyen, i un terç de seixanta és vint. No obstant això, a aquesta nova idea li dono poques esperances d’èxit; al capdavall, si les mitges no es consideren correctes, no hi ha motius perquè els terços aconsegueixin aquest estatus. Segons la Viquipèdia, tot això dels quarts té l’origen en els rellotges de sol. Malgrat tot, si algun expert contrastat llegeix aquest text li agrairé de tot cor que em corrobori el fet pel qual els quarts tenen el privilegi de ser els protagonistes de les hores catalanes.

Fem d’advocat del diable, ni que sigui una mica: mitja és una paraula incorrecta? És evident que no ja que els més puritans fins i tot arriben a dir un quart i mig de cinc, que serien, si no vaig errat, les quatre i vint-i-dos minuts i trenta segons (una exactitud que, a banda d’absurda, personalment em treu de polleguera). Llavors, per què no podem dir que són les quatre i mitja de la tarda, les cinc menys quart (si hem de ser estrictes potser caldria dir les cinc menys un quart) o les sis i trenta-vuit? És influència del castellà, diran alguns, i no s’equivocaran, però en un món on tot es mou tan ràpid i on en un dia estàs a l’altra punta del planeta, les llengües tendiran cada vegada més a compartir –que no competir– paraules i expressions (futbol, roba casual, però també rachola, enchegar, barrecha, moncheta, tocho...).

Les mitjes hores són una expressió tan extesa, com a mínim pel que jo he copsat arreu del territori, que, al final, com tantes altres coses en les que el costum s’acaba imposant, caurà pel seu propi pes.

Text escrit el 21 de desembre de 2012. 

7 comentaris:

  1. No seré jo el que sostingui que les diu sempre bé, però sí que és una mania que tinc de fer servir la normativa en aquest cas. Mira que en altres les normes em fan més nosa que servei, però amb el tema de les hores miro de dir-les sempre bé en català correcte, encara que no sigui el més emprat. Sé que altres idiomes tenen formulacions igualment estrictes, i vull que la nostra formulació es mantingui. Ara, depenent del context també m'agrada dir 'les vint-i-dos cinquanta tres', sobretot quan els minuts compten.

    ResponElimina
  2. Em perdonaràs pel comentari incendiari però jo renunciaria a lluitar per les mitges i aniria direcament a l'hora digital, que és el futur.

    En el món actual, no hi ha temps per saber quina hora és tres quarts menys cinc minuts i mig de quatre. Mentre aïlles la x i resols ja se t'han fet les 4. En canvi et diuen "les tres i trenta-nou" i ja li has esgarrepat vint minuts al dia. Pots fer uns whatsapps, llegir un post o actualitzar el twitter.

    Dic això i sé que no hi ha res a fer, que els filòlegs seguiran lluitant inútilment contra els temps moderns. Potser d'aquí un parell d'anys, quan descobreixin que ningú fa servir rellotges de sol i fins i tot és difícil veure'n d'agulles, facin un pensament.

    ResponElimina
  3. com que jo no sé ni a quina hora visc, la única cosa que he entès és allò de "les llengües tendiran cada vegada més a compartir –que no competir–" que déu nostre senyor t'escolti. sigui a dos quarts o a i mitja.

    ResponElimina
  4. Va, home, si no fos per aquest sistema com podríem dir que hem arribat a tres quarts de quinze?

    ResponElimina
  5. Un cop vaig fer el ridícul a la cua del metge, perquè vaig dir que tenia hora a un quart de 9 i era a un quart de 10 o a l'inrevés... de vegades ho dic de les dues maneres, una perquè es vegi que sé dir-ho (ehem) i l'altra perquè s'entengui... ai sinyor!

    ResponElimina
  6. Hola,sóc del col·legi St. Vicenç, de St. Vicenç dels Horts.
    M'ha ajudat molt aquesta pàgina gràcies.

    ResponElimina